Apocalipsi 11 - Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional

Els dos testimonis

1Després van donar-me una mida semblant a una vara i em digueren:

– Vés a amidar el temple de Déu i l’altar i compta els qui hi adoren,

2però deixa de banda l’atri exterior del temple, no l’amidis, perquè ha estat lliurat als pagans, que trepitjaran la ciutat santa quaranta-dos mesos.

3Mentrestant, durant aquests mil dos-cents seixanta dies, jo faré que els meus dos testimonis hi profetitzin vestits amb roba de sac.

4Aquests dos testimonis són les dues oliveres i els dos lampadaris que estan sempre davant el Senyor de la terra.

5Si algú intenta de fer-los mal, els surt de la boca un foc que consumeix els seus enemics. Ben cert, si algú vol fer-los mal, cal que mori així!

6Aquests dos tenen poder de cloure el cel perquè no caigui la pluja durant el temps que profetitzin. També tenen poder de convertir l’aigua en sang i d’afligir la terra amb tota mena de plagues, sempre que voldran.

7»Quan hauran acabat de donar testimoni, la bèstia que pujarà de l’abisme els farà la guerra, els vencerà i els matarà.

8Els seus cossos quedaran estesos a la plaça de la gran ciutat, que, simbòlicament, s’anomena Sodoma i Egipte, allà mateix on el seu Senyor va ser crucificat.

9Durant tres dies i mig, gent de tots els pobles, tribus, llengües i nacions vindran a veure els seus cossos i no permetran que ningú els doni sepultura.

10Els habitants de la terra se n’alegraran i ho celebraran enviant-se obsequis els uns als altres, perquè aquests dos profetes eren per a ells un turment constant.

11Però després dels tres dies i mig vaig veure un esperit de vida que venia de Déu i que entrava dintre d’ells. Llavors es van posar drets, i un gran pànic s’apoderà dels qui ho contemplaven.

12Els dos testimonis van sentir una veu forta que, del cel estant, els deia:

– Pugeu aquí!

I ells van pujar al cel en un núvol, sota la mirada dels seus enemics.

13En aquella mateixa hora hi hagué un gran terratrèmol. La desena part de la ciutat es va enfonsar i, per culpa del terratrèmol, set mil persones van morir. Els supervivents, esglaiats, donaren glòria al Déu del cel.

14El segon «ai» ha passat. De seguida vindrà el tercer.La setena trompeta

15Va tocar el setè àngel i en el cel ressonaran veus potents que proclamaven:

– La reialesa del món és ara del Senyor nostre i del seu Messies, i regnarà pels segles dels segles!

16Aleshores els vint-i-quatre ancians que seuen davant de Déu en els seus trons es van prosternar amb el front fins a terra i adoraven Déu

17dient:

– Et donem gràcies, Senyor,

Déu de l’univers,

el qui és i el qui era,

perquè ja has pres el teu gran poder

i has instaurat el teu Regne.

18Les nacions estaven furioses,

però ara ha arribat

el dia de la teva fúria;

el temps de judicar els morts,

de recompensar

els teus servents els profetes,

el poble sant

i tots els qui veneren el teu nom,

petits i grans,

l’hora de destruir

els destructors de la terra.

19Aleshores es va obrir el temple de Déu que hi ha al cel, i dins el temple va aparèixer l’arca de l’aliança de Déu, mentre esclataven llamps, tronades i veus, la terra tremolava i queia una gran pedregada.

Blog
About Us
Message
Site Map

Who We AreWhat We EelieveWhat We Do

Terms of UsePrivacy Notice

2025 by iamachristian.org,Inc All rights reserved.

Home
Gospel
Question
Blog
Help