1El meu alè s’esgota,
els meus dies s’acaben,
tinc un peu a la tomba.
2Els burletes m’envolten,
el seu menyspreu em treu la son.
3Accepta, Senyor, de ser el meu garant.
Qui es comprometria, sinó tu, a favor meu?
4Tu, que els has tancat l’enteniment,
no deixaràs pas que triomfin.
5¿Ets com el qui convida els amics
mentre els propis fills han de menjar amb els ulls?
Sóc la riota de tothom6M’has convertit en la riota de la gent,
en la claveguera de les seves injúries.
7La pena apaga els meus ulls,
no sóc més que l’ombra de mi mateix.
8Els homes respectables n’estan tots sorpresos,
la gent d’ordre em retreu de ser un impiu.
9Però el qui és just manté la seva ruta,
el qui té les mans netes augmenta el coratge.
10Veniu, doncs, veniu tots vosaltres!
No trobo ningú que sigui savi!
11Els meus dies van passant,
els meus plans i esperances s’esvaeixen.
12¿Preteneu que la nit sigui dia?
¿Voleu fer creure que la llum s’acosta,
quan de fet arriba la tenebra?
13Espero viure al país dels morts,
estendre el meu jaç a la fosca.
14Dic al sepulcre: «Ets el meu pare!»
I als cucs: «Sou per a mi mare i germanes!»
15On és, doncs, la meva esperança?
Qui en pot veure una espurna?
16Ella baixa amb mi al país dels morts,
caiem plegats a la pols.
Who We AreWhat We EelieveWhat We Do
2025 by iamachristian.org,Inc All rights reserved.
