1«Arribarà un dia
que la gent d’Israel
serà nombrosa com la sorra
de la vora de la mar,
que no es pot comptar ni mesurar.
I en el lloc on els deien:
“Vosaltres no sou el meu poble”,
els diran: “Fills del Déu viu”.
2Es reuniran la gent de Judà
i la gent d’Israel,
escolliran un cap únic
i es multiplicaran al país.
El dia de Jizreel serà gran!
3Digueu “Poble meu”
als vostres germans,
i a les vostres germanes,
“Compadida”.
Israel, esposa infidel4»Acuseu la vostra mare, acuseu-la,
perquè ja no és la meva muller
ni jo, el Senyor, sóc el seu marit.
Que es tregui de la cara
les marques de prostituta
i, dels pits,
els senyals dels adulteris!
5Si no ho fa
la despullaré del tot,
la deixaré
com el dia que va néixer.
La deixaré com el desert,
com una terra eixuta,
i la faré morir de set.
6No em compadiré dels seus fills,
perquè són fills de prostituta.
7La seva mare s’ha prostituït,
s’ha cobert de vergonya
la qui els va engendrar.
Ella ha dit: “Aniré darrere els amants,
que em donen el pa i l’aigua,
llana i lli, oli i begudes.”
8»Ara, doncs, li barraré el camí
amb espines,
l’hi tancaré amb un mur
i mai més no trobarà la seva ruta.
9Correrà darrere els amants,
però no els atraparà;
els cercarà, però no els trobarà.
Llavors dirà:
“Me’n torno al meu primer marit,
amb qui estava millor
que no pas ara.”
10»Ella no entén
que era jo qui li donava
el blat, el vi i l’oli,
qui l’enriquia amb plata i or,
que després servien
per a adorar Baal.
11Per això vindré a prendre
el meu blat al temps de la sega,
i el meu vi al temps de la verema.
Li prendré la meva llana i el meu lli
amb què vestia el seu cos nu.
12Mostraré el seu desvergonyiment
davant els seus amants:
ningú no la salvarà de la meva mà.
13Posaré fi als cants alegres,
s’acabaran les festes de la lluna nova
i els dissabtes
i totes les solemnitats.
14Devastaré les vinyes i les figueres
que ella tenia per la paga
que li donaven els seus amants.
La convertiré en un matollar
perquè la brostegin
els animals feréstecs.
15Li demanaré comptes
del temps dedicat als Baals,
quan els cremava ofrenes:
es guarnia amb anells i collarets
per anar darrere els seus amants
mentre s’oblidava de mi.
Ho dic jo, el Senyor.
Déu refarà la unió16»Jo la seduiré,
la portaré al desert
i li parlaré al cor.
17Des d’allí li tornaré les vinyes,
i la vall d’Acor
serà porta d’esperança.
Allà em correspondrà
com quan era jove,
quan pujà del país d’Egipte.
18»Aquell dia, em dirà “Marit meu”,
no em dirà més “Baal meu”.
Ho dic jo, el Senyor.
19Jo li trauré dels llavis
el nom de Baal,
no pronunciaran mai més
aquest nom.
20Aquell dia, a favor d’ells
jo faré una aliança
amb els animals feréstecs,
amb els ocells del cel
i les bestioles de la terra;
trencaré arcs i espases
i eliminaré la guerra del país.
Jo faré que tots ells
puguin descansar tranquils.
21Et prendré com a esposa per sempre,
et prendré com a esposa
i pagaré per tu bondat i justícia,
amor i misericòrdia.
22Et prendré com a esposa
pagant un preu de fidelitat.
Així coneixeràs qui és el Senyor.
23»Aquell dia –diu el Senyor–
donaré una resposta:
donaré al cel allò que espera,
i el cel ho donarà a la terra.
24La terra donarà allò que necessiten
el blat, el vi i l’oli,
i ells donaran el que espera Jizreel.
25Jo sembraré Jizreel per tot el país,
em compadiré
de la “No compadida”,
i al qui s’anomenava
“Poble no meu”
li diré “Ets el meu poble”,
i ell em dirà “Ets el meu Déu”.»
Who We AreWhat We EelieveWhat We Do
2025 by iamachristian.org,Inc All rights reserved.
