Josuè 2 - Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional

Josuè envia espies a Jericó

1Des de Xitim, Josuè, fill de Nun, va enviar en secret dos espies perquè exploressin la ciutat de Jericó i tot el seu territori. Arribats a Jericó, van entrar a casa d’una prostituta que es deia Rahab i s’hi quedaren a dormir.

2Però algú va informar el rei de Jericó que aquella nit havien arribat espies israelites a explorar el país.

3De seguida ell envià guardes a dir a Rahab:

– Dóna’ns els homes que han entrat a casa teva: són gent que ha vingut a explorar tot el país.

4Però la dona, que ja els havia amagat, va respondre:

– És cert: se m’han presentat a casa dos homes, però no sabia d’on eren.

5Han sortit al capvespre, quan estaven a punt de tancar les portes de la ciutat, i no sé pas on deuen haver anat. Si us afanyeu a perseguir-los, encara els atrapareu.

6Ella, però, els havia fet pujar dalt al terrat i els havia amagat en uns munts de tija de lli que hi tenia.

7Els guardes els van perseguir pel camí del Jordà, cap als guals. Un cop els perseguidors van ser fora, les portes de la ciutat quedaren tancades.

Pacte entre Rahab i els espies

8Encara no dormien els dos homes, que Rahab va pujar dalt al terrat

9i els digué:

– Jo sé que el Senyor ha posat el país a les vostres mans, i tots estem esgarrifats: els habitants d’aquesta terra es fonen de por només de pensar en vosaltres.

10Hem sentit a dir que, temps enrere, quan sortíeu d’Egipte, el Senyor va eixugar les aigües del Mar Roig perquè hi poguéssiu passar i també que heu consagrat a l’extermini Sehon i Og, els dos reis amorreus de l’altra banda del Jordà.

11Ho hem sabut i hem quedat descoratjats i sense esma per a resistir-vos, perquè el Senyor, el vostre Déu, és realment Déu dalt al cel i aquí baix a la terra.

12Ara, doncs, jureu-me pel Senyor que tractareu la meva família amb la mateixa benevolència amb què jo us he tractat a vosaltres. Doneu-me un senyal segur

13que estalviareu el meu pare, la meva mare, els meus germans i germanes i tot el que tenen, i que no permetreu que ens matin.

14Els dos homes li van respondre:

– Si no ens descobreixes, en responem amb la nostra pròpia vida. Quan el Senyor ens haurà donat aquest país, et tractarem lleialment i amb benevolència.

15Llavors Rahab els va fer baixar amb una corda per la finestra, ja que la casa on vivia estava adossada a la muralla.

16I els digué:

– Aneu a la muntanya, que no us agafin els qui us persegueixen. Amagueu-vos-hi tres dies, fins que ells tornin; després us en podreu anar segurs.

17Els homes li van respondre:

– Nosaltres mantindrem el jurament que ens demanes, però amb aquestes condicions:

18quan envairem el país, lliga aquest cordó escarlata a la finestra per on ens has fet baixar i reuneix aquí, a casa teva, el pare, la mare, els germans i tota la teva família.

19El qui surti fora de la porta de casa teva serà responsable de la seva mort; nosaltres no hi tindrem cap culpa. Però si algú ataca els qui seran amb tu a casa teva, nosaltres en serem responsables.

20Ara bé, si ens descobreixes, quedarem lliures del jurament que ens has demanat.

21Ella els respongué:

– Quedem tal com heu dit.

I es va acomiadar d’ells. Així que se n’hagueren anat, ella va deixar lligat el cordó escarlata a la finestra.

22Els dos homes van marxar cap a la muntanya i s’hi van estar tres dies amagats, esperant que tornessin a Jericó els seus perseguidors, que els havien buscat inútilment pertot arreu.

23Acabat van baixar de la muntanya, travessaren el Jordà i es presentaren a Josuè, fill de Nun, per explicar-li tot el que els havia passat.

24Li van dir:

– És veritat, el Senyor ens posa a les mans tot el país. Els seus habitants es fonen de por només de pensar en nosaltres.