Siràcida 22 - Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional

El peresós

1El peresós s’assembla a una pedra empastifada:

tothom recrimina la seva deshonra.

2El peresós s’assembla a un munt de fems:

si algú els toca, s’afanya a espolsar-se les mans.El fill mal educat

3És una vergonya ser pare d’un fill malcriat,

i quina ruïna si és una filla!

4Una noia assenyada trobarà un marit digne d’ella,

però una filla desvergonyida causa molta tristesa al seu pare.

5La noia descarada omple de vergonya el pare i el marit,

i tots dos la menysprearan.

6Un enraonar inoportú és com riure en un funeral,

però el fuet i la disciplina són sempre signes de saviesa.

7 Els fills que es guanyen honestament la vida

fan oblidar l’origen humil dels seus pares.

8 Els fills altius, mal educats i insolents

són la deshonra de la família noble.

L’estupidesa no té remei

9Ensenyar un estúpid és voler enganxar terrissa trencada

o despertar un que dorm profundament.

10Fer explicacions a un estúpid és fer-les a un endormiscat:

quan acabis et dirà: «Què has dit?»

11Plora per un difunt perquè no veurà més la llum,

però plora també per un estúpid perquè ha perdut el seny.

Plorar per un mort és menys trist, perquè ha trobat el repòs,

però la vida d’un estúpid és pitjor que la mort.

12El dol per un difunt dura set dies,

però per l’estúpid i l’impiu, tots els dies de la vida.

13Amb un insensat no hi parlis gaire,

ni vagis en companyia d’un neci,

perquè et menysprearà i ni se n’adonarà.

Guarda-te’n, no fos cas que en tinguessis un disgust

i t’embrutessis quan s’espolsés!

Evita’l, si vols estar tranquil,

i que la seva estupidesa no t’amoïni.

14Què és més pesat que el plom?

Hi ha una sola resposta: l’estúpid.

15Transportar sorra, sal o barres de ferro

és més fàcil que suportar un home sense seny.

Reflexionar i després decidir

16Quan l’embigat d’un edifici és sòlid,

si ve un terratrèmol no es destrava;

igualment, qui pren una decisió ben reflexionada

no trontolla a l’hora de la veritat.

17Una decisió que recolza en un raonament intel·ligent

és com un esgrafiat encastat en una paret ben rascada.

18Els palets de riu que es posen dalt d’una paret

no aguanten l’envestida del vent;

igualment, l’home poruc amb els seus pensaments estúpids

no resistirà cap amenaça.

La fidelitat als amics

19Un cop a l’ull, en fa saltar les llàgrimes;

un cop al cor, en revela els sentiments.

20Tirar una pedra als ocells els fa fugir,

insultar un amic trenca l’amistat.

21Si has desembeinat l’espasa contra un amic

no desesperis: hi pot haver remei.

22Si has obert la boca contra un amic

no tinguis por: encara us podeu entendre.

Però una injúria feta amb arrogància,

un secret revelat o un atac a traïció,

això sí que allunya qualsevol amic.

23Guanya’t la confiança del teu veí mentre viu en la pobresa

i podràs compartir amb ell la seva prosperitat;

sigues-li fidel en temps de prova

i, quan ell rebi una herència, en podràs participar.

No s’ha de menysprear sempre una aparença miserable

ni s’ha d’admirar el ric que no té intel·ligència.

24Abans del foc surt la gran fumarada;

igualment, abans de la sang vénen els insults.

25No m’avergonyiré de defensar un amic

ni m’inhibiré quan ell hi sigui;

26però si m’arriba cap mal per culpa seva,

tots els qui em sentin es guardaran d’ell.Pregària per a demanar el domini propi

27¿Qui em posarà una guarda a la boca

i un segell de prudència als llavis,

perquè el parlar no em faci caure

i la llengua no em perdi?

Blog
About Us
Message
Site Map

Who We AreWhat We EelieveWhat We Do

Terms of UsePrivacy Notice

2025 by iamachristian.org,Inc All rights reserved.

Home
Gospel
Question
Blog
Help