1Això diu el Senyor: Aixecaré contra Babilònia,
contra els qui habiten
al cor mateix de l’enemic,
un vent devastador.
2Enviaré estrangers
per ventar Babilònia
i deixar neta aquella terra:
li cauran al damunt de tot arreu
el dia del desastre.
3»Que l’arquer dispari contra l’arquer
i no es quedi arronsat
dins la cuirassa.
No planyeu els seus joves guerrers,
extermineu tot l’exèrcit.
4Hi haurà víctimes que cauran
en el país dels caldeus,
a les seves places n’hi haurà
que sucumbiran traspassats.
5Israel i Judà
no són pas vidus del seu Déu,
del Senyor de l’univers.
I és que aquell país
era ple d’ofenses
contra el Sant d’Israel.»
6Fugiu de Babilònia, salveu la vida,
no sucumbiu per culpa d’ella!
Perquè ara ve el temps
que el Senyor demanarà comptes:
li donarà la paga que es mereix.
7Babilònia era una copa d’or
en mans del Senyor
i embriagava tota la terra.
Les nacions bevien del seu vi
fins al punt que perdien el seny.
8Però de cop ha caigut i s’ha esmicolat.
Planyeu-vos per ella!
Porteu bàlsam per a les seves ferides:
potser es curarà.
9Hem volgut posar remei
a Babilònia, però no en té.
Abandoneu-la, tornem al nostre país,
perquè la seva condemna
arriba fins al cel,
s’aixeca fins als núvols.
10El Senyor ha sentenciat
a favor nostre.
Anem a Sió a proclamar
tot el que ha fet el Senyor,
el nostre Déu.
11El Senyor ha inspirat els reis de Mèdia, perquè té planejat de destruir Babilònia. És que el Senyor demana comptes per la destrucció del seu temple.
«Aguseu les fletxes,
ompliu-ne els buiracs.
12Arboreu l’estendard
contra els murs de Babilònia,
estrenyeu el setge,
poseu sentinelles contra ella,
pareu emboscades.
El Senyor ho ha planejat
i compleix el que té dit
contra els habitants de Babilònia.
13Babilònia, que vius vora un gran riu,
plena de tresors:
ets com un teixit que arriba al final,
a punt que en tallin l’ordit.
14T’ho juro per mi mateix,
jo, el Senyor de l’univers:
T’ompliré d’una munió d’homes,
nombrosos com llagostes,
i cantaran sobre teu
com qui trepitja raïm.»
15El Senyor ha fet la terra
amb el seu poder,
amb la seva saviesa
sosté els continents;
ha desplegat el cel
amb la seva intel·ligència.
16Quan fa sentir el seu tro,
hi ha remor d’aigua dalt al cel;
fa pujar els núvols
des de l’extrem de la terra,
amb els llamps desferma la pluja,
fa sortir els vents
dels seus amagatalls.
17A tots els manca senderi:
els argenters s’avergonyiran
dels seus ídols,
perquè allò que han fos
és mentida, no té alè;
18són coses absurdes,
un autèntic engany.
Desapareixeran quan el Senyor
demanarà comptes.
19Ell és la possessió del poble de Jacob,
no s’assembla a aquests ídols:
és el creador de tot,
la part destinada a la seva heretat.
El seu nom és
«Senyor de l’univers».
20«Tu, Babilònia, eres la meva maça,
eres la meva arma:
amb tu esclafava nacions
i destruïa reialmes;
21esclafava cavalls i cavallers,
els carros de guerra
i les seves dotacions;
22amb tu esclafava homes i dones,
vells i criatures, noies i nois;
23esclafava pastors i ramats,
llauradors i jovades;
amb tu esclafava
governadors i prefectes.
24»Però ara faré pagar a Babilònia
i als habitants de Caldea
tot el mal que han fet a Sió
i que vosaltres heu vist.
Ho dic jo, el Senyor.
25Vinc contra tu,
muntanya destructora
que destruïes tota la terra;
aixeco la mà contra tu
i rodolaràs penyes avall:
seràs una muntanya cremada.
Ho dic jo, el Senyor.
26No trauran de tu cap pedra angular
ni cap pedra de fonament:
quedaràs eternament assolada.
Ho dic jo, el Senyor.
27Arboreu un estendard en el país,
convoqueu les nacions a toc de corn,
mobilitzeu-les contra Babilònia:
crideu els regnes d’Ararat,
de Minní i d’Aixquenaz,
designeu un cabdill contra ella,
envieu cavalls com llagostes eriçades.
28Mobilitzeu nacions que l’ataquin:
els reis de Mèdia,
amb els seus governadors i prefectes,
i tot el territori del seu domini.
29La terra tremola i dansa
quan es compleixen
els plans del Senyor
contra Babilònia:
convertir aquell país
en una solitud deshabitada.
30Els més valents dels babilonis
han parat de combatre,
s’estan dins les fortaleses;
els falla el valor,
s’han tornat com donetes.
Els forrellats s’han trencat,
les cases estan incendiades.
31Un correu corre rere l’altre,
un missatger rere l’altre missatger,
per anunciar al rei de Babilònia
que tota la ciutat ha estat presa.
32Els guals són ocupats,
han incendiat els aiguamolls,
els guerrers estan morts de por.
33Això diu el Senyor de l’univers,
Déu d’Israel:
la ciutat de Babilònia
és com una era al temps del batre;
dintre de poc li arribarà la collita.»Israel
34M’ha devorat, m’ha trasbalsat
Nabucodonosor, rei de Babilònia;
m’ha deixat com un plat buit,
m’ha engolit com un drac:
s’ha omplert el ventre
del bo i millor que jo tenia,
i després m’ha vomitat.
35La gent de Sió s’exclama:
«Que la meva carn trepitjada
caigui sobre Babilònia!»
Jerusalem s’exclama:
«Que la meva sang vessada
caigui sobre els habitants de Caldea!»
36El Senyor respon:
«Jo pledejaré a favor teu
i et faré justícia;
eixugaré el seu riu
i estroncaré les seves fonts.
37Babilònia serà un munt de runa,
un cau de xacals,
un motiu d’estupor i de riota,
un indret sense habitants.Babilònia
38»De moment, rugeixen com lleons,
xisclen com cadells de lleona.
39Jo els preparo un festí
per satisfer-los la passió,
els embriagaré
fins que arribin a l’eufòria,
i després dormiran un son etern:
no se’n despertaran.
Ho dic jo, el Senyor.
40Els faré baixar
com anyells a l’escorxador,
igual que els moltons i els bocs.Elegia per Babilònia
41»Com ha estat presa i conquerida
Xeixac, orgull de tota la terra!
Com ha quedat desolada
Babilònia enmig de les nacions!
42Les onades tumultuoses de la mar
han arribat a Babilònia
i l’han coberta.
43Les seves ciutats
han quedat desolades,
ara són una terra eixuta i estepària,
una terra que no habitarà ningú,
que cap home no travessarà.
44Passaré comptes amb el déu Bel
a Babilònia,
li faré vomitar el que ha engolit.
No hi afluiran les nacions
per adorar-lo.
»Les muralles de Babilònia
s’han esfondrat.
45Fuig-ne, poble meu, salveu la vida,
que no us toqui
l’ardor del meu enuig.
46»No us desanimeu, no temeu pels rumors que corren pel país: que hi haurà violència, o que un governant en traurà un altre. Penseu que, any rere any, els rumors augmentaran.
47»Ara, doncs, vénen dies
que jo passaré comptes
amb els ídols de Babilònia.
Tot el seu país en quedarà avergonyit:
les víctimes cauran
enmig de la ciutat.
48El cel i la terra, i tot el que s’hi mou,
cridaran de goig
pel que passarà a Babilònia,
quan del nord
li arribaran devastadors.
Ho dic jo, el Senyor.»
El profeta49A Babilònia, també hi podrien caure
víctimes d’entre la gent d’Israel,
com hi cauran víctimes
provinents de tota la terra.
50Però si fins ara
us ha respectat l’espasa,
aneu-vos-en, no us hi quedeu!
Quan sigueu lluny,
recordeu-vos del Senyor,
porteu Jerusalem en els vostres cors.El poble de Déu
51Quina ignomínia
quan sentíem els ultratges!
La vergonya ens cobria el rostre,
quan uns estrangers van penetrar
al lloc més sant
del temple del Senyor.El Senyor
52«Ara, doncs, vénen dies
que jo passaré comptes
amb els ídols de Babilònia:
per tot el país
gemegaran les víctimes.
Ho dic jo, el Senyor.
53Ni que Babilònia pugés fins al cel
i posés la fortalesa a les altures,
jo hi faria arribar
els qui l’han de devastar.
Ho dic jo, el Senyor.»
El profeta54Crits d’auxili a Babilònia!
Desastre immens
al país dels caldeus!
55El Senyor devasta Babilònia
i farà callar aquella cridòria
que bramula
com les onades de la mar
i ressona com un tro.
56El devastador ataca Babilònia,
agafa els seus guerrers,
són trencats els seus arcs.
Perquè el Senyor,
el Déu que fa justícia,
els dóna el que es mereixen.
57«Embriagaré els seus nobles i els seus savis, els seus governants, prefectes i guerrers: dormiran un son etern i no se’n despertaran. Ho dic jo, el Rei. “Senyor de l’univers” és el meu nom.
58»Això diu el Senyor de l’univers:
Les muralles de Babilònia,
l’espaiosa, seran arrasades;
els seus portals, tan alts,
seran incendiats.
Els pobles han treballat per no res,
les nacions s’han fatigat
per una obra que ha acabat al foc.»El missatge llançat a l’Eufrates
59Missatge que el profeta Jeremies va confiar a Seraià, fill de Nerià, fill de Mahseià, que, com a cap d’allotjament, va anar a Babilònia acompanyant Sedecies, rei de Judà, l’any quart del seu regnat.
60Jeremies va escriure en un rotlle totes les desgràcies que caurien sobre Babilònia, totes les profecies escrites fins aquí.
61Després digué a Seraià:
– Quan seràs a Babilònia llegeix en veu alta totes aquestes profecies
62i digues: “Senyor, tu has decretat que destruiràs aquest lloc i que ni homes ni bèsties no hi viuran més i es convertirà en una solitud eterna.”
63Després de llegir el rotlle lliga-hi una pedra i llança’l al mig de l’Eufrates
64tot dient: “Així s’enfonsarà Babilònia i no se n’aixecarà: sofrirà la dissort que jo faré caure damunt d’ella.”
Fins aquí les paraules de Jeremies.
Who We AreWhat We EelieveWhat We Do
2025 by iamachristian.org,Inc All rights reserved.
