Siràcida 25 - Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional

Marits i mullers (25,1-26,27)Tres coses bones i tres coses dolentes

1Hi ha tres coses que valoro

i que són agradables a Déu i als homes:

la unió entre germans, l’amistat entre veïns

i la bona entesa entre marit i muller.

2Però hi ha tres menes de gent que no puc suportar,

perquè el seu comportament m’irrita molt:

el pobre orgullós, el ric mentider

i el vell tan curt de gambals que comet adulteri.La saviesa de la gent gran

3Si de jove no has aplegat res,

com podràs trobar res a les teves velleses?

4Quin criteri que té, la gent de cabells blancs!

Que en saben, els ancians, d’aconsellar!

5Que n’és, de bonica, la saviesa en la gent d’edat,

i en els homes importants, el seny i els bons consells!

6La corona dels vells és la seva experiència,

i la veneració del Senyor, el seu motiu de glòria.

Deu situacions felices

7Se m’acuden nou situacions que trobo felices,

i encara n’hi haig d’afegir una que fa deu:

l’home que troba la felicitat en els fills

i aquell qui viu fins a veure la caiguda dels enemics;

8feliç l’home que viu amb una dona intel·ligent,

aquell a qui la llengua no ha fet mai relliscar

i l’home que no ha servit un amo indigne d’ell!;

9feliç l’home que ha arribat a ser prudent

i aquell que parla a persones que escolten!

10Que n’és, de gran, aquell qui ha trobat la saviesa!

Però ningú no sobrepassa el qui venera el Senyor.

11La veneració del Senyor està per damunt de tot;

l’home que la posseeix, a qui es pot comparar?

12 Venerar el Senyor és el primer pas per a estimar-lo,

i amb la fe comença la unió amb ell.

La mala dona

13Es pot suportar qualsevol ferida, però no una ferida al cor;

qualsevol dolenteria, però no la dolenteria d’una dona.

14Es pot suportar qualsevol aflicció,

però no la que et causa el qui t’odia;

qualsevol injustícia, però no la dels enemics.

15No hi ha verí pitjor que el verí de serp,

i no hi ha furor pitjor que el furor de dona.

16Més m’estimaria de viure amb un lleó o amb un drac

que amb una dona dolenta.

17La dolenteria d’una dona li deforma l’aspecte

i li enfosqueix la cara com un ós.

18El seu marit ha d’anar a menjar amb els veïns

i, sense desitjar-ho, gemega amargament.

19Tota maldat és petita al costat de la maldat d’una dona:

una mala dona sols es mereix la sort dels pecadors.

20Una pujada amb sorra per als peus d’un vell,

així és una dona xerraire per a un marit pacífic.

21No et deixis seduir per la bellesa d’una dona,

no vulguis desitjar-ne mai cap.

22Només rebrà cops de geni i insolències

i quedarà molt avergonyit

el marit que ha de ser mantingut per la muller.

23Una dona dolenta és una humiliació,

un motiu de tristesa i una ferida al cor del seu marit.

Si la dona no fa feliç el marit,

aquest s’afeblirà i les cames li perdran la força.

24De la dona va venir el primer pecat,

i tots hem de morir per culpa d’ella.

25No deixis que l’aigua s’escapi

ni que una dona dolenta parli lliurement.

26Si no es porta tal com li manes,

aparta-la del teu costat.