1Ai de la ciutat sanguinària,
carregada d’impostura i de rapinya,
que no es cansava de caceres!
2Espetec de fuets, estrèpit de rodes,
galop de cavalls,
sotracs de carros de guerra!
3Carrega la cavalleria,
brillen les espases,
llampeguegen les llances.
Ferits pertot arreu i munts de morts!
Cadàvers incomptables,
tothom hi ensopega!Nínive, la prostituta, avergonyida
4«Nínive, la gran prostituta,
que fascinaves per la bellesa
i per les arts de bruixeria!
Ja que venies pobles prostituint-te
i nacions a preu de bruixeries,
5aquí em tens contra tu!
Ho dic jo, el Senyor de l’univers.
T’aixecaré la roba fins a la cara
perquè et vegin nua les nacions
i els reialmes et contemplin les vergonyes.
6Abocaré immundícies damunt teu,
t’avergonyiré, et convertiré en un espectacle.
7Tothom qui et vegi fugirà dient:
“Nínive ha quedat devastada,
i qui se’n compadirà?
On trobarem algú
que vulgui consolar-la?”»Una destrucció com la de Tebes
8¿Et penses, Nínive, que ets millor que Tebes,
ciutat situada entre els canals del Nil,
pertot voltada d’aigua,
amb un mar per muralla
que la defensava millor que el mar mateix?
9Etiòpia i Egipte li donaven una força
que no tenia límits;
Put i els libis eren els seus aliats.
10Però també els tebans van ser deportats,
se’ls van endur captius,
i els van esclafar les criatures
a les cantonades dels carrers.
Es van fer a sorts els seus prohoms,
es van endur els nobles encadenats.
11També tu, Nínive, t’embriagaràs
i quedaràs eclipsada.
També tu buscaràs qui et defensi
per no caure en poder de l’enemic.
La ciutat que no pot resistir12Totes les teves fortaleses
són figueres plenes de fruits primerencs;
quan l’arbre és sacsejat,
el fruit cau a la boca del qui l’espera.
13Dintre teu, per tropa hi ha donetes.
Les portes del teu país, Nínive,
s’obren de bat a bat a l’enemic:
el foc ha consumit els forrellats.
14Proveeix-te d’aigua per al setge,
reforça les fortificacions:
fica’t al fang, vés trepitjant l’argila
i prepara el motlle dels maons.
15Però sàpigues que allà mateix el foc et consumirà,
t’exterminarà l’espasa:
et devorarà com devoren les llagostes.
Una ciutat despobladaLa teva gent era incomptable com les llagostes,
es multiplicava com les saltarel·les.
16Els teus marxants eren més que les estrelles,
però s’han dispersat com un vol de llagostes.
17Els teus funcionaris
eren nombrosos com saltamartins,
i els qui duien l’administració
eren com la plaga de llagostes
que s’atura sobre les tanques
en dies de fred.
Però, quan surt el sol, es dispersen
i ni es coneix el lloc on eren.Un desastre total
18Els teus governadors,
rei d’Assíria,
s’han adormit.
Els teus comandants
jeuen immòbils.
El teu exèrcit s’ha dispersat per les muntanyes
i no hi ha qui l’aplegui.
19La teva ruïna no té remei,
la teva ferida és oberta.
Tots els qui en sentiran parlar
aplaudiran el teu desastre.
Perquè la teva maldat,
¿qui no l’ha soferta dia rere dia?
Who We AreWhat We EelieveWhat We Do
2025 by iamachristian.org,Inc All rights reserved.
