Jaume 1 - Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional

Salutació

1Jaume, servent de Déu i de Jesucrist, el Senyor, saluda les dotze tribus que viuen arreu del món, a la diàspora.Proves i temptacions

2Germans meus, tingueu-vos per molt feliços siguin quines siguin les proves que passeu,

3sabent que la vostra fe provada engendra paciència.

4Però, la paciència, l’heu de mantenir plenament fins a la fi; així sereu perfectes i íntegres i no us faltarà res.

5Si a algun de vosaltres li manca saviesa, que la demani a Déu, i Déu, que dóna generosament a tothom, sense retreure res, la hi concedirà.

6Però que demani amb fe, sense dubtar, perquè el qui dubta és com una ona del mar, remoguda i sacsejada pel vent.

7Una persona així, que no es pensi pas que el Senyor donarà res

8a qui té el cor dividit, inconstant en tot el que emprèn.

9Que el germà de posició humil es gloriï d’haver estat enaltit,

10i que el ric es gloriï perquè l’han humiliat. El ric passarà com la flor dels prats.

11Quan surt el sol, amb la seva xardor crema l’herba, la flor cau i es marceix la seva bellesa; així es marciran el ric i els seus negocis.

12Feliç l’home que es manté ferm en les proves! Un cop les haurà superades, rebrà la corona de la vida, que el Senyor ha promès als qui l’estimen.

13Que ningú, quan és provat, no digui: «És Déu qui em tempta.» Perquè Déu no pot tenir temptacions de fer el mal, i ell no tempta ningú.

14Cadascú és temptat pels propis desigs, que l’atreuen i el sedueixen.

15Després, aquests desigs, un cop fecundats, engendren el pecat, i el pecat, quan és consumat, infanta la mort.

16No us enganyeu, germans meus estimats.

17Tot el que rebem de bo, tot do perfecte, ve de dalt, baixa del Pare de les llums. En ell no hi ha canvi ni ombra de variació.

18Ell ha decidit engendrar-nos amb la paraula de la veritat, perquè fóssim com les primícies de tot el que ha creat.

Posar en pràctica la paraula de Déu

19Prou que ho sabeu, germans estimats: que tothom sigui prompte a escoltar però lent a parlar i a irritar-se.

20Perquè l’home que està irritat no obra segons la justícia de Déu.

21Per tant, abandoneu tot comportament indecorós i tota mena de mal, i acolliu amb dolcesa la Paraula plantada en vosaltres, que té el poder de salvar-vos.

22Poseu en pràctica la Paraula i no us limiteu a escoltar-la, que us enganyaríeu a vosaltres mateixos.

23Perquè el qui escolta la Paraula i no la posa en pràctica s’assembla a un home que contempla la seva pròpia cara en un mirall:

24es mira, se’n va i a l’instant s’oblida de la cara que feia.

25En canvi, el qui s’emmiralla en la llei perfecta, la llei de la llibertat, i hi persevera –no pas escoltant-la i després oblidant-la, sinó posant-la en pràctica–, aquest serà feliç de practicar-la.

26Si algú es té per religiós, però no domina la llengua i enganya el seu cor, la seva religió és buida.

27La religió pura i sense taca als ulls de Déu, el nostre Pare, consisteix en això: ajudar els orfes i les viudes en les seves necessitats i guardar-se net de la malícia del món.