1Toqueu el corn a Sió, doneu l’alarma
a la meva muntanya santa!
Que tremolin
tots els habitants del país,
perquè s’acosta,
ja és a prop el dia del Senyor:
2dia fosc i tenebrós,
dia ennuvolat i negre.
Un exèrcit potent, innombrable,
despunta a l’horitzó,
s’estén per les muntanyes.
No se n’havia vist cap de semblant
ni se’n veurà mai més cap d’igual.
3Tot just arriba,
devora com el foc,
i quan ha passat,
encara crema com la flama.
La terra, que era abans un paradís,
s’ha convertit en un erm desolat.
Res no s’escapa de les seves mans.
4S’assembla a una càrrega
de cavalleria,
avança al galop com els genets.
5Eixorda com l’estrèpit dels carros
damunt les carenes,
com l’espetec d’herba resseca
devorada pel foc,
com un exèrcit poderós
a punt per a entrar en combat.
6En veure’l, la gent s’estremeix,
es torna blanca com la cera.
7Escometen com soldats valents,
com bons guerrers
escalen les muralles.
Van avançant arrenglerats,
no se’n desvia cap ni un.
8Ningú no destorba el company,
tots avancen en filera.
Sota una pluja de fletxes,
es llancen sense desbandar-se.
9Assalten la ciutat,
corren per les muralles,
s’enfilen per les cases,
entren com lladres per les finestres.
10Al seu embat trontolla la terra
i el cel s’estremeix,
el sol i la lluna s’apaguen,
els estels perden l’esclat.
11El Senyor, davant el seu exèrcit,
fa sentir la seva veu.
Les seves tropes són innombrables.
Són irresistibles quan compleixen
les seves ordres.
Que n’és, de gran i terrible,
el dia del Senyor!
Qui podrà resistir-lo?Crida a la conversió
12«Però ara –diu el Senyor–
convertiu-vos a mi
amb tot el vostre cor,
dejuneu, ploreu i lamenteu-vos.
Ho dic jo, el Senyor.»
13Esquinceu-vos el cor,
i no els vestits.
Convertiu-vos al Senyor,
el vostre Déu,
que és compassiu i benigne,
lent per al càstig i ric en l’amor,
i que es desdiu de fer el mal.
14Qui sap si se’n desdirà
i us deixarà encara una benedicció:
vi i farina per a oferir
al Senyor, Déu nostre!
Pregària de perdó15Toqueu el corn a Sió,
proclameu un dejuni,
convoqueu l’assemblea,
16reuniu el poble,
aplegueu la comunitat,
congregueu els vells,
reuniu els nens i els infants de pit.
Que els joves esposos
surtin de la cambra nupcial.
17Que els sacerdots,
servidors del Senyor,
plorin entre el vestíbul i l’altar
i diguin:
«Perdona el teu poble, Senyor,
no abandonis la teva heretat
a l’escarni,
a les burles dels altres pobles,
que diuen:
“On és el vostre Déu?”»La resposta de Déu
18El Senyor, encès de zel pel seu país,
es compadeix del seu poble
19i li respon: «Jo us enviaré
tant de blat i de vi, i tant d’oli,
que en quedareu saciats,
i ja no permetré
que us escarneixin els altres pobles.
20Allunyaré de vosaltres
l’enemic del nord
i l’esbandiré cap a les terres ermes;
l’avantguarda caurà
al mar de llevant,
la rereguarda s’ofegarà
al mar de ponent.
Se sentiran el seu tuf i la seva fetor.
Han fet massa desastres!»
21No tingueu por, terres,
alegreu-vos-en i celebreu-ho,
perquè el Senyor
fa grans meravelles.
22No tingueu por, animals feréstecs:
ja reverdeix l’herbei de l’estepa;
els arbres donen fruit,
ceps i figueres reparteixen riquesa.
23Alegreu-vos, fills de Sió,
celebreu el Senyor, el vostre Déu,
que us dóna, com abans,
pluges generoses,
la pluja de tardor
i la pluja de primavera.
24Les eres s’omplen de gra,
els cups sobreïxen de most i d’oli.
25El Senyor diu:
«Us rescabalaré de les collites
devorades per llagostes,
saltamartins, llagosts i saltarel·les,
aquest gran exèrcit que he enviat
contra vosaltres.
26Menjareu fins a saciar-vos
i lloareu el nom del Senyor,
el vostre Déu,
que ha obrat meravelles
enmig vostre.
El meu poble
no haurà d’abaixar el cap.
27Llavors sabreu
que jo sóc present a Israel,
que jo, i ningú més,
sóc el Senyor, el vostre Déu.
El meu poble
no haurà d’abaixar el cap.»
Who We AreWhat We EelieveWhat We Do
2025 by iamachristian.org,Inc All rights reserved.
