1Crida d’alegria, Jerusalem, tu que eres estèril,
que no havies infantat.
Esclata en crits de goig i celebra-ho,
tu que no donaves a llum,
perquè ara té més fills l’abandonada
que la dona amb marit,
diu el Senyor.
2Eixampla la teva tenda,
que estenguin els teus envelats.
No ho impedeixis.
Allarga les cordes
i reforça les estaques,
3perquè creixeràs
a dreta i esquerra;
els teus fills heretaran altres nacions
i repoblaran ciutats abandonades.
4No tinguis por,
perquè no quedaràs avergonyida.
No et sentis humiliada,
que no seràs pas
coberta d’ignomínia.
Oblidaràs la vergonya
que vas passar de jove
i no recordaràs mai més el deshonor
que vas sofrir quan eres viuda.
5Perquè el qui t’ha creat és espòs teu,
el seu nom és «Senyor de l’univers».
El qui t’allibera és el Sant d’Israel,
anomenat «Déu de tota la terra».
6El Senyor et crida com a una esposa
abandonada i afligida.
Diu el teu Déu:
«Qui abandonaria
l’esposa de la joventut?
7Et vaig abandonar
sols per un moment,
i ara et torno a prendre
amb un amor immens.
8En un esclat d’indignació
et vaig amagar un moment la mirada,
però ara t’estimo amb un amor etern.
T’ho diu el Senyor, el qui t’allibera.
9»Faré com en els dies de Noè,
quan vaig jurar que el diluvi
no inundaria més la terra.
Ara et juro que no m’irritaré
ni t’amenaçaré mai més.
10Ni que les muntanyes s’apartin
i se somoguin els tossals,
el meu amor mai no s’apartarà de tu,
no se somourà
la meva aliança de pau.
T’ho dic jo, el Senyor,
el qui t’estima.»
La Jerusalem del temps futur11«Pobra ciutat, batuda pel temporal,
sense ningú que et consoli!
Jo t’ajuntaré els carreus
amb ungüent preciós
i et donaré fonaments de safir.
12Faré de robins els teus merlets,
els teus portals, de brillants,
i tota la muralla,
de pedres precioses.
13Jo, el Senyor,
instruiré tots els teus fills,
i viuran en una gran pau:
14serà inamovible la teva justícia.
Tindràs lluny l’opressió,
no hauràs de témer res,
la por no se t’acostarà.
15Dins teu no viurà cap estranger
que no es faci dels meus;
els qui resideixen enmig teu
es passaran a tu.
16»Jo he creat el ferrer
que atia els carbons de la fornal
i forja tota mena d’armes.
Però jo he creat també
el qui les ha de destruir.
17Qualsevol arma forjada contra tu
no servirà de res.
I si algú t’acusa davant un tribunal
faràs que el tribunal el condemni.
Aquesta és la sort
que reservo als meus servents,
jo sóc qui els fa triomfar.
T’ho dic jo, el Senyor.»
Who We AreWhat We EelieveWhat We Do
2025 by iamachristian.org,Inc All rights reserved.
