Joan 4 - Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional

Jesús i la samaritana

1Jesús va saber que havia arribat a oïda dels fariseus que ell feia més deixebles i en batejava més que Joan.

2De fet, no era Jesús qui batejava, sinó els seus deixebles.

3Llavors va deixar Judea i se’n tornà a Galilea.

4Jesús havia de travessar Samaria.

5Arribà, doncs, en una població samaritana que es deia Sicar, no gaire lluny de la propietat que Jacob havia donat al seu fill Josep;

6allà hi havia el pou de Jacob. Jesús, cansat de caminar, s’assegué allí a la vora del pou. Era cap al migdia.

7Una dona de Samaria es presentà a pouar aigua. Jesús li diu:

– Dóna’m aigua.

8Els seus deixebles se n’havien anat al poble a comprar menjar.

9Però la dona samaritana preguntà a Jesús:

– Com és que tu, que ets jueu, em demanes aigua a mi, que sóc samaritana?

Cal recordar que els jueus no es fan amb els samaritans.

10Jesús li respongué:

– Si sabessis quin és el do de Déu i qui és el qui et diu: “Dóna’m aigua”, ets tu qui li n’hauries demanada, i ell t’hauria donat aigua viva.

11La dona li diu:

– Senyor, no tens res per a pouar i aquest pou és fondo. D’on la trauràs, l’aigua viva?

12El nostre pare Jacob ens va donar aquest pou, i en bevia tant ell com els seus fills i el seu bestiar. ¿Que potser ets més gran que no pas ell?

13Jesús li respongué:

– Tots els qui beuen aigua d’aquesta tornen a tenir set.

14Però el qui begui de l’aigua que jo li donaré, mai més no tindrà set: l’aigua que jo li donaré es convertirà dintre d’ell en una font d’on brollarà vida eterna.

15Li diu la dona:

– Senyor, dóna’m aigua d’aquesta. Així no tindré més set ni hauré de venir aquí a pouar.

16Ell li diu:

– Vés a cridar el teu marit i torna.

17La dona li contesta:

– No en tinc, de marit.

Li diu Jesús:

– Fas bé de dir que no en tens.

18N’has tingut cinc, i l’home que ara tens no és el teu marit. En això has dit la veritat.

19La dona li respon:

– Senyor, veig que ets un profeta.

20Els nostres pares van adorar Déu en aquesta muntanya, però vosaltres dieu que el lloc on cal adorar-lo és Jerusalem.

21Jesús li diu:

– Creu-me, dona, arriba l’hora que el lloc on adorareu el Pare no serà ni aquesta muntanya ni Jerusalem.

22Vosaltres adoreu allò que no coneixeu; nosaltres adorem allò que coneixem, perquè la salvació ve dels jueus.

23Però arriba l’hora, més ben dit, és ara, que els autèntics adoradors adoraran el Pare en Esperit i en veritat. Aquests són els adoradors que vol el Pare.

24Déu és esperit. Per això els qui l’adoren han d’adorar-lo en Esperit i en veritat.

25Li diu la dona:

– Sé que ha de venir el Messies, és a dir, l’Ungit. Quan ell vingui, ens ho explicarà tot.

26Jesús li respon:

– Sóc jo, el qui et parla.

27En aquell moment arribaren els deixebles. S’estranyaren que parlés amb una dona, però cap d’ells no gosà preguntar-li què volia o per què parlava amb ella.

28Llavors la dona deixà la gerra i se’n va anar al poble a dir a la gent:

29– Veniu a veure un home que m’ha dit tot el que he fet. No deu ser el Messies?

30La gent va sortir del poble i l’anà a trobar.

31Mentrestant, els deixebles el pregaven:

– Rabí, menja.

32Però ell els contestà:

– Jo, per menjar, tinc un aliment que vosaltres no coneixeu.

33Els deixebles es preguntaven entre ells:

– És que algú li ha portat menjar?

34Jesús els diu:

– El meu aliment és fer la voluntat del qui m’ha enviat i dur a terme la seva obra.

35¿No teniu costum de dir: “Quatre mesos més i ja serem a la sega”? Doncs bé, jo us dic: alceu els ulls i mireu els camps; ja són rossos, a punt de segar!

36El segador ja rep el jornal i recull el gra per a la vida eterna; així s’alegren plegats el sembrador i el segador.

37En aquest cas té raó la dita: “Un és el qui sembra i un altre el qui sega.”

38Jo us he enviat a segar on vosaltres no havíeu treballat. Altres van treballar-hi, i vosaltres us heu beneficiat del seu treball.

39Molts dels samaritans d’aquell poble van creure en Jesús per la paraula de la dona, que assegurava: «M’ha dit tot el que he fet.»

40Per això, quan els samaritans anaren a trobar-lo, li pregaven que es quedés amb ells. I s’hi va quedar dos dies.

41Per la paraula d’ell mateix encara molts més van creure,

42i deien a la dona:

– Ara ja no creiem pel que tu dius. Nosaltres mateixos l’hem sentit i sabem que aquest és realment el salvador del món.La guarició del fill del funcionari reial(Mt 8,5-13; Lc 7,1-10)

43Dos dies després, Jesús se’n va anar d’allà cap a Galilea.

44Ell mateix havia assegurat que un profeta no rep cap honor al seu poble.

45Així, doncs, quan va arribar a Galilea, els galileus el van acollir, perquè ells també havien anat a la festa a Jerusalem i havien vist tot el que Jesús hi havia fet en aquella ocasió.

46Va tornar, doncs, a Canà de Galilea, on havia convertit l’aigua en vi.

A Cafarnaüm hi havia un funcionari reial que tenia el fill malalt.

47Quan va sentir que Jesús havia vingut de Judea a Galilea, anà a trobar-lo i li va demanar que baixés a guarir el seu fill, que estava a punt de morir.

48Jesús li digué:

– Si no veieu senyals i prodigis, no creieu.

49El funcionari li contestà:

– Senyor, baixa abans no es mori el meu fill!

50Jesús li digué:

– Vés, que el teu fill viu.

Aquell home va creure en la paraula que Jesús li havia dit i es posà en camí.

51Ja baixava a Cafarnaüm quan els seus servents l’anaren a trobar i li digueren que el seu fill era viu.

52Ell els va preguntar a quina hora s’havia posat millor. Els servents li respongueren:

– Ahir, a la una del migdia, el va deixar la febre.

53Llavors el pare s’adonà que era exactament l’hora en què Jesús li havia dit: «El teu fill és viu.» I van creure ell i tota la seva família.

54Aquest segon senyal, Jesús el va fer quan arribà a Galilea des de Judea.