1El Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué:
2– Fill d’home, digues al rei de Tir: “Això et fa saber el Senyor Déu:
»La teva supèrbia t’ha fet dir:
‘Sóc un déu, visc en una seu divina
en el cor mateix dels mars.’
Tu, que ets un home i no pas un déu,
tens pretensions divines.
3Ets més savi que Daniel,
cap secret no t’és desconegut.
4Amb habilitat i enginy
t’has creat una fortuna,
has atresorat l’or i la plata.
5Per la teva gran destresa
en el comerç
has acumulat riqueses,
i el teu cor se n’ha sentit orgullós.
6Doncs bé, això et fa saber
el Senyor Déu:
Ja que tens pretensions divines,
7faré venir contra tu uns estrangers,
els més violents de tots els pobles;
desembeinaran l’espasa,
es llançaran
contra el teu art meravellós
i violaran la teva esplendor.
8Et faran baixar a la fossa
i moriràs de mort violenta
en el cor mateix dels mars.
9Quan siguis davant els teus assassins,
¿encara gosaràs dir que ets un déu?
En mans dels qui et mataran
seràs ben bé un home, i no un déu!
10Patiràs la mort dels incircumcisos
en mans d’estrangers.
Sóc jo qui t’ho diu,
jo, el Senyor Déu.”
11El Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué:
12– Fill d’home, entona una complanta pel rei de Tir. Digues-li: “Això et fa saber el Senyor Déu:
»Eres un model de perfecció,
ple de seny i de bellesa acabada;
13habitaves a l’Edèn, el jardí de Déu,
i pedres precioses de tota mena
ornaven el teu mantell:
robí, topazi i diamant,
crisòlit, ònix i jaspi,
safir, turquesa i beril;
els teus joiells i penjolls
eren cisellats en or,
preparats per a tu
des del dia que fores creat.
14Vora el querubí protector
d’ales esteses,
jo et vaig donar un lloc;
feies estada
a la muntanya sagrada dels déus,
on passejaves entre pedres de foc.
15Des del dia que fores creat
mantenies una conducta íntegra,
però et vas fer culpable.
16La prosperitat del teu comerç
t’omplí de violència i vas pecar;
llavors et vaig fer fora
de la muntanya dels déus,
el querubí protector et va treure
d’entre les pedres de foc.
17La teva bellesa
t’ha omplert d’orgull,
la teva esplendor
t’ha fet perdre el seny.
Llavors t’he precipitat a terra
i t’he convertit
en espectacle dels reis.
18Eren massa les teves culpes:
amb els abusos del teu comerç
has profanat els teus santuaris.
Per això he fet que s’aixequés de tu
una flamarada que t’ha consumit;
tots els qui et miren no veuen
més que cendres escampades.
19Entre els pobles, els qui et coneixien
estan consternats per la teva sort;
ets l’esglai de tothom.
No existiràs mai més.”Contra Sidó
20El Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué:
21– Fill d’home, adreça’t a la ciutat de Sidó i profetitza contra ella.
22Digues-li: “Això et fa saber el Senyor Déu:
»Aquí em tens contra tu, Sidó!
Jo seré glorificat dintre teu.
Quan executaré contra tu
la meva sentència
i manifestaré la meva santedat,
sabran que jo sóc el Senyor.
23Enviaré contra tu la pesta
i correrà la sang pels carrers,
l’espasa t’atacarà per tots costats
i cauran les víctimes enmig teu.
Llavors sabran que jo sóc el Senyor.”
Repatriació d’Israel24»El poble d’Israel no sofrirà més les punxades fiblants ni les esgarrinxades doloroses de cap dels pobles veïns que ara el menyspreen. Llavors sabran que jo sóc el Senyor Déu.
25»Això us fa saber el Senyor Déu: Quan reuniré el poble d’Israel d’entre els pobles on ara viu dispersat, manifestaré la meva santedat en presència de les nacions. Els d’Israel habitaran a la seva pròpia terra, la terra que vaig donar al meu servidor Jacob.
26Hi habitaran segurs, edificaran cases i plantaran vinyes. Hi viuran segurs, quan jo executaré la sentència contra tots els pobles veïns que ara els menyspreen. Llavors sabran que jo, el Senyor, sóc el seu Déu.
Who We AreWhat We EelieveWhat We Do
2025 by iamachristian.org,Inc All rights reserved.
