1«Si un home repudia
la seva dona
i ella se’n va i es casa amb un altre,
no pot tornar al primer marit:
és com una terra profanada.
I tu, que has jagut amb tants amants,
podràs tornar a mi?
Ho dic jo, el Senyor.
2Aixeca els ulls als turons i mira:
On no t’has deixat posseir?
T’asseies a la vora dels camins
com un beduí del desert.
Has profanat el país
amb les teves prostitucions i maldats;
3per això han fallat els ruixats
i no hi ha hagut pluges de tardor.
Gastes aires de prostituta
i ets incapaç d’avergonyir-te’n.
4I després véns a dir-me:
“Pare meu,
amor de la meva jovenesa,
5renyiràs per sempre amb mi?
Sempre més em guardaràs rancor?”
Vas dient tot això
mentre fas tant de mal com pots.»
Les dues germanes infidels6En temps del rei Josies, el Senyor em digué:
– ¿Has vist què m’ha fet Israel, la deslleial? Ha pujat a totes les muntanyes elevades, s’ha prostituït sota qualsevol arbre frondós.
7Jo pensava: Després de fer tot això tornarà cap a mi. Però no ha tornat. Judà, la seva germana infidel, veié
8que jo havia repudiat la deslleial Israel amb un document de divorci pels adulteris que havia comès. Tanmateix, he vist que Judà, la seva germana infidel, no ha tingut por i s’ha prostituït igualment:
9amb tota lleugeresa ha profanat el país i ha comès adulteri adorant pedres i troncs.
10I encara, quan Judà, la germana infidel, ha tornat a mi, no ho ha fet de cor, sinó fingidament. Ho dic jo, el Senyor.
Israel, cridat a la conversió11El Senyor em digué:
– Israel, la deslleial, és bona al costat de Judà, la infidel.
12Vés, doncs, i pronuncia aquestes paraules mirant al nord:
»“Torna, Israel, la deslleial!
T’ho dic jo, el Senyor.
No continuaré enutjat,
perquè sóc bondadós.
T’ho dic jo, el Senyor.
No guardo rancor per sempre.
13Reconeix, però, la teva culpa:
has estat infidel al Senyor,
el teu Déu,
i t’has encaminat cap als estrangers,
prostituint-te
sota qualsevol arbre frondós.
No heu escoltat la meva paraula.
Us ho dic jo, el Senyor.
14»Torneu, fills deslleials, que encara sou meus! Ho dic jo, el Senyor. Us prendré, un de cada ciutat o dos de cada clan, per dur-vos a Sió.
15Allà us donaré pastors com desitja el meu cor, que us pasturin amb coneixement i amb seny.
16Us multiplicareu i sereu fecunds al país. Aquells dies ja no es parlarà més de l’arca de l’aliança del Senyor: ni hi pensaran ni en faran memòria, ni la trobaran a faltar ni la refaran mai més. Us ho dic jo, el Senyor.
17Llavors Jerusalem serà anomenada ‘Tron del Senyor’; totes les nacions s’hi aplegaran en el nom del Senyor i no es deixaran guiar pel seu cor obstinat i pervers.
18Llavors es reconciliaran la gent de Judà i la gent d’Israel, i tornaran plegats del país del nord a la terra que vaig donar en possessió als seus pares.
19»Jo em deia:
Com m’agradaria
de comptar-te entre els fills
i donar-te un país deliciós,
l’heretat més esplèndida del món!
Jo pensava que m’anomenaries pare
i no t’apartaries de mi.
20Però vosaltres, gent d’Israel,
m’heu estat infidels,
com una dona és infidel al seu marit.
Us ho dic jo, el Senyor.
21Se sent un clam pels turons:
és el plor suplicant de la gent d’Israel,
que havia pres un mal camí;
s’havia oblidat del Senyor,
el seu Déu.
22Torneu, fills deslleials,
i jo guariré la vostra apostasia.”Retorn d’Israel al Senyor
Aquí ens tens, venim a tu,
perquè tu ets el Senyor, el nostre Déu.
23Dels turons en ve tan sols l’engany;
de les muntanyes,
res més que aldarull;
tan sols en el Senyor, el nostre Déu,
Israel troba la salvació.
24Des de la nostra infantesa,
els ídols vergonyosos s’han menjat
els guanys dels nostres pares:
els seus ramats d’ovelles i vedells,
els seus fills i les seves filles.
25Tinguem per jaç la vergonya,
i la ignomínia per cobertor:
perquè, des de la jovenesa
fins al dia d’avui,
nosaltres i els nostres pares
hem pecat contra el Senyor,
el nostre Déu,
i hem desobeït la seva paraula.
Who We AreWhat We EelieveWhat We Do
2025 by iamachristian.org,Inc All rights reserved.
