Siràcida 6 - Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional

1i que, d’amic que eres, no et tornis enemic,

perquè una mala reputació porta vergonya i menyspreu:

així li passa al pecador de llengua doble.

2No et deixis endur per les passions,

perquè la força et seria arravatada com a un toro passat per l’escorxador.

3Que no et devorin el fullatge i et facin malbé els fruits,

i et quedis com un arbre sec.

4La passió dolenta arruïna el qui la té

i fa d’ell la riota dels enemics.

L’autèntica i la falsa amistat

5Les paraules gentils multipliquen els amics,

una llengua afable afavoreix les bones relacions.

6Que siguin molts els qui et saluden;

però, de consellers, un entre mil.

7Si et fas un amic, fes-te’l en la prova,

no corris massa a confiar-t’hi.

8Perquè hi ha l’amic de conveniència

que et planta el dia de la desgràcia.

9I hi ha l’amic que es torna enemic

i que t’avergonyeix escampant que heu tingut una baralla.

10Hi ha l’amic que t’acompanya a taula

però que et deixa sol el dia de la desgràcia.

11Quan tot et va bé diries que és com tu mateix,

fins i tot donarà ordres als teus criats.

12Però si ets humiliat t’anirà en contra

i s’amagarà perquè no el vegis.

13Allunya’t dels enemics

i vés alerta amb els teus amics.

14Un amic fidel és un refugi segur:

qui el troba, ha trobat un tresor.

15Un amic fidel no es compra a cap preu,

és inestimable el seu valor.

16Un amic fidel és un elixir de vida

que el Senyor farà trobar als seus fidels.

17Qui venera el Senyor orienta bé la seva amistat,

perquè, tal com és ell, és el seu amic.

Com obtenir la saviesa

18Fill meu, deixa’t instruir des de jove

i trobaràs la saviesa fins quan tinguis cabells blancs.

19Aplica-t’hi com el qui llaura o el qui sembra,

i espera’n una bona collita.

Conrear la saviesa et portarà cansament,

però ben aviat menjaràs els seus fruits.

20La saviesa és aspra per als ignorants,

l’estúpid no hi persevera.

21Se li fa pesada com una pedra de les que s’aixequen per provar la força

i no triga a deixar-la caure a terra.

22Perquè la saviesa és el que diu el seu nom:

no es manifesta a la majoria.

23Escolta, fill meu, acull el meu advertiment,

no refusis el consell que et donaré.

24Fica els peus en els grillons de la saviesa

i el coll en el seu collar.

25Ajup l’esquena i carrega-te-la,

no et neguitegis pels seus lligams.

26Acosta-t’hi amb tota l’ànima,

amb totes les teves forces segueix els seus camins.

27Segueix-la i cerca-la, i se’t farà conèixer;

i quan la tinguis, no la deixis escapar,

28que a la fi hi trobaràs el repòs

i es convertirà en la teva felicitat.

29Els seus grillons se’t tornaran una ferma protecció,

i el seu collar, un vestit esplèndid.

30Perquè ella porta al damunt un ornament d’or,

i els seus lligams són un teixit de porpra.

31Tu ho portaràs com un vestit d’honor,

t’ho cenyiràs com una corona de victòria.

32Si ho vols, fill meu, seràs instruït,

i si t’hi apliques, et sortiràs de tot.

33Si t’agrada d’escoltar, aprendràs;

si estàs atent, et tornaràs savi.

34Afegeix-te a l’assemblea dels ancians,

agafa’t a la seva saviesa.

35Escolta amb atenció tota paraula que ve de Déu,

que no se t’escapi cap proverbi assenyat.

36Si veus un home intel·ligent, vés-lo a trobar de bon matí,

que els teus peus desgastin el brancal de casa seva.

37Medita els preceptes del Senyor,

posa en pràctica els seus manaments sense parar.

Ell mateix donarà força al teu cor

i t’oferirà la saviesa que desitges.