Ezequiel 27 - Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional

Complanta per la ruïna de Tir

1El Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué:

2– Tu, fill d’home, entona una complanta per Tir.

3Digues a la ciutat plantada sobre els camins de la mar, que mercadeja amb tants pobles que viuen lluny, a les illes: “Això t’anuncia el Senyor Déu:

»Tu, ciutat de Tir, et gloriaves

de la teva bellesa perfecta.

4Tenies el recinte al cor dels mars;

els qui et van edificar

t’havien fet d’allò més bella.

5Construïren el teu casc

amb xiprer de Senir;

prengueren un cedre del Líban

per fer-ne el pal major;

6els teus rems eren de roure de Basan,

la fusta del pont, de boix de Quitim

incrustat de vori.

7Arboraves les veles

de lli brodat d’Egipte,

i et feien de senyera;

et protegies amb lones

de porpra vermella i violeta

de les costes d’Elixà.

8Homes de Sidó i d’Arvad

eren els teus remers;

mariners experts de Tir

eren els teus pilots.

9Gent entesa de Biblos

et calafatava les juntures.

Totes les naus feien escala

al teu port

per adquirir les teves mercaderies.

10Soldats de Pèrsia, Lud i Put

formaven el teu exèrcit,

penjaven dintre teu cascos i escuts

que et cobrien d’esplendor.

11Homes d’Arvad

i les teves pròpies tropes

feien la ronda de les muralles,

i els de Gammad

et guardaven les torres.

Penjaven els escuts als teus murs

i et feien d’allò més bella.

Tir, empori comercial

12»Tarsis negociava amb tu per l’abundància de les teves riqueses: a canvi de les teves mercaderies et donava plata, ferro, estany i plom.

13Javan, Tubal i Mèixec comerciaven amb tu i et pagaven amb esclaus i objectes de bronze.

14Els de Bet-Togarmà et pagaven les mercaderies amb mules i cavalls i amb homes que formaven les dotacions dels teus carros de guerra.

15Els de Rodes també mercadejaven amb tu; molts pobles de les costes llunyanes, que s’enriquien amb el teu comerç, et pagaven amb ullals de vori i fusta de banús.

16Els arameus tenien tractes amb tu per l’abundància dels teus productes: a canvi de les teves mercaderies et donaven robins, porpra vermella, teles brodades, lli, coral i carboncles.

17Judà i el país d’Israel també mercadejaven amb tu: et canviaven els teus productes per blat de Minnit, mill, mel, oli i bàlsam.

18Damasc negociava amb tu per l’abundància de la teva manufactura i la rica varietat del teu mercat: et pagava amb vi d’Helbon i llana de Sahar.

19Vedan i Javan venien de la regió d’Uzal i, a canvi dels teus productes, proveïen el teu mercat de ferro forjat, canyella i canya aromàtica.

20Dedan comerciava amb tu amb gualdrapes per a guarnir els cavalls.

21Aràbia i els prohoms de Quedar depenien del teu comerç: a canvi dels teus productes et pagaven amb anyells, moltons i bocs.

22Els mercaders de Saba i de Ramà traficaven amb tu: et pagaven les mercaderies amb perfums de primera qualitat, or i tota mena de pedres precioses.

23Haran, Cannè i Edèn, com també els mercaders de Saba, Assur i Quilmad, negociaven amb tu

24amb vestits de luxe, mantells de porpra violeta, brodats, rics tapissos i cordes sòlidament trenades; aquest era el comerç que feies amb ells.

Tir, nau que s’enfonsa

25»Amb grans vaixells de Tarsis

transportaves les mercaderies.

Anaves plena, carregada fins a dalt

en el cor dels mars.

26Els teus remers t’havien dut

a alta mar

quan el vent de llevant

et va desarborar

en el cor mateix dels mars.

27La riquesa,

les mercaderies, els productes,

els mariners i pilots,

els calafatadors, els comerciants,

els soldats que duus a bord,

la tripulació sencera,

tot s’enfonsa dintre el mar

el dia que naufragues.

28Quan senten la cridòria

dels teus pilots,

la gent s’estremeix

de la costa estant:

29tots els remers salten de les naus,

els mariners i els pilots

es queden a terra.

30Tothom els sent cridar per tu,

clamen amargament;

es tiren terra al cap

i es rebolquen a la cendra.

31En senyal de dol per tu

s’afaiten el cap

i es vesteixen amb roba de sac;

per tu ploren amb desconsol,

es lamenten amargament.

32Tot planyent-se entonen una elegia,

canten per tu aquesta complanta:

»‘Qui era com Tir,

tan segura enmig del mar?

33Quan desembarcaves les mercaderies

proveïes abundosament molts pobles,

l’opulència del teu comerç

enriquia els reis de la terra.

34Ara t’has partit enmig del mar,

t’has enfonsat a l’abisme,

la càrrega i la tripulació

han naufragat.

35Els qui habitaven lluny, a les illes,

estan consternats;

els seus reis tremolen,

l’esgarrifança els surt a la cara.

36Els mercaders de tots els pobles

xiulen escruixits per tu:

ets l’esglai de tothom.

No existiràs mai més.’  ”