Salms 59 - Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional

Allibera’m, Déu meu, dels enemics

1Per al mestre de cor: a la tonada de «Taixhet». Del recull de David. Poema. De quan Saül, decidit a matar-lo, va fer vigilar la seva casa.

2Allibera’m, Déu meu, dels enemics,

protegeix-me dels qui m’ataquen;

3allibera’m dels qui van amb males arts,

salva’m dels homes sanguinaris.

4Mira com sotgen la meva vida,

com s’apleguen contra mi els poderosos.

No he comès cap falta ni cap pecat, Senyor;

5i ells avancen i m’escometen, sense que jo tingui culpa.

Alça’t, vine a veure-ho!

6Senyor de l’univers, Déu d’Israel,

desvetlla’t i judica tots aquests pagans,

no planyis aquests malèfics traïdors! Pausa

7Tornen cada vespre, grunyint com els gossos,

rondant per la ciutat.

8La seva boca vomita violència,

els seus llavis són punyals,

i diuen: «Qui ens pot sentir?»

9Però tu, Senyor, te’n rius,

et burles de tots aquests pagans.

10En tu fixo els ulls, força meva:

Déu és el meu castell.

11Déu, que m’estima, em va al davant

i em fa veure derrotats els enemics.

12No els matis, que el meu poble se n’oblidaria.

Dispersa’ls, fes-los caure amb el teu poder,

tu que ens escudes, Senyor.

13Quan parlen, tenen als llavis el pecat,

pronuncien malediccions i mentides:

que els atrapi, doncs, el seu orgull.

14Destrueix-los, destrueix-los indignat;

que no en quedi ni rastre.

I tothom sabrà que és Déu qui governa

el país de Jacob i la terra sencera. Pausa

15Tornen cada vespre, grunyint com els gossos,

rondant per la ciutat.

16Van d’un lloc a l’altre buscant d’atipar-se,

hi passen la nit, però no queden saciats.

17I jo cantaré la teva ajuda,

aclamaré el teu amor així que apunti el dia:

has estat per a mi un castell,

el meu refugi a l’hora del perill.

18Jo et canto, força meva:

Déu és el meu castell,

és el Déu que m’estima.