Zacaries 11 - Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional

Fi de les grans potències

1Líban, obre les teves portes, que el foc devori els teus cedres.

2Crida de dolor, xiprer:

el cedre ha caigut,

han destruït l’arbre alterós.

Crideu de dolor, roures de Basan:

han arrasat el bosc impenetrable.

3Se sent el clam dels pastors,

han destruït la seva altivesa.

Se sent el rugit dels lleons,

han devastat

el bosc frondós del Jordà.El pastor i les ovelles

4El Senyor, el meu Déu, em va dir:

– Pastura les ovelles destinades a l’escorxador.

5Els qui les compren les maten impunement; els qui les venen diuen: “Beneït sigui Déu! Quin bon negoci!” Ni tan sols els seus pastors no se’n compadeixen.

6Doncs jo tampoc no em tornaré a compadir dels habitants d’aquest país. Posaré cadascú a mercè del seu veí i del seu rei. Que destrueixin el país! No faré res per salvar-los. Ho dic jo, el Senyor.

7Vaig començar, doncs, a pasturar a compte dels negociants les ovelles destinades a l’escorxador. Llavors vaig agafar dues vares de pastor: una, la vaig anomenar Acord, i l’altra, Unió, i vaig portar el ramat a pasturar.

8En un sol mes vaig descartar tres pastors, però vaig perdre també la paciència amb les ovelles, i elles es van cansar igualment de mi.

9Aleshores vaig dir:

– No us pasturo més. La que es mori, que es mori, i la que es perdi, que es perdi; i les que quedin, que es devorin les unes a les altres.

10Llavors vaig agafar la vara Acord i la vaig trencar per desfer el pacte que havia fet amb tots els pobles veïns.

11El pacte es va desfer aquell mateix dia, i els negociants d’ovelles que em vigilaven van comprendre que allò era una ordre del Senyor.

12Jo els vaig dir:

– Si us sembla bé, doneu-me el jornal, i si no, tant me fa.

Ells van comptar trenta monedes de plata i me les van donar com a salari.

13El Senyor em va dir:

– Mira el preu magnífic en què m’han avaluat. Llança-ho al fonedor.

Jo vaig agafar les trenta monedes i les vaig tirar al fonedor que hi ha al temple del Senyor.

14Després vaig partir també la segona vara, Unió, per desfer la germanor entre la gent de Judà i la gent d’Israel.

15Llavors el Senyor em va dir:

– Prepara’t ara a fer de pastor dolent.

16Perquè jo enviaré al país un pastor que no es preocuparà de les ovelles esgarriades; les que es quedin enrere, no les anirà a buscar, ni guarirà les que es trenquin un os. No engreixarà les que estan sanes, sinó que els partirà les peülles i es menjarà la carn de les més grasses.

17Ai del mal pastor,

que abandona el seu ramat!

Que l’espasa li trenqui el braç

i li fereixi l’ull dret.

Sí, que el braç se li assequi

i l’ull se li buidi.