Apocalipsi 7 - Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional

Una multitud de salvats

1Després d’això, vaig veure quatre àngels drets als quatre extrems de la terra, que retenien els quatre vents perquè cap d’ells no bufés sobre la terra ni sobre el mar ni sobre cap arbre.

2Vaig veure també un altre àngel que pujava de sol ixent i portava el segell del Déu viu, i va cridar amb veu forta als quatre àngels que havien rebut poder de fer mal a la terra i al mar:

3– No feu cap mal a la terra ni al mar ni als arbres, fins que no haurem marcat al front els servents del nostre Déu.

4Llavors vaig sentir el nombre dels qui havien estat marcats: eren cent quaranta-quatre mil de totes les tribus d’Israel:

5dotze mil de la tribu de Judà, dotze mil de la tribu de Rubèn, dotze mil de la tribu de Gad,

6dotze mil de la tribu d’Aser, dotze mil de la tribu de Neftalí, dotze mil de la tribu de Manassès,

7dotze mil de la tribu de Simeó, dotze mil de la tribu de Leví, dotze mil de la tribu d’Issacar,

8dotze mil de la tribu de Zabuló, dotze mil de la tribu de Josep, dotze mil de la tribu de Benjamí.

Litúrgia celestial: Els màrtirs de l’Anyell

9Després d’això, vaig veure que hi havia una multitud tan gran que ningú no l’hauria poguda comptar. Eren gent de totes les nacions, tribus, pobles i llengües. S’estaven drets davant el tron i davant l’Anyell, i portaven vestits blancs i palmes a les mans.

10I proclamaven amb veu forta:

– La salvació és del nostre Déu, que seu al tron, i de l’Anyell.

11I tots els àngels que s’estaven drets al voltant del tron, dels ancians i dels quatre vivents es van prosternar davant el tron amb el front fins a terra i adoraven Déu

12dient:

– Amén. Lloança, glòria, saviesa, acció de gràcies, honor, poder i força al nostre Déu pels segles dels segles. Amén.

13Aleshores un dels ancians va prendre la paraula i em preguntà:

– Aquests que porten vestits blancs, qui són i d’on vénen?

14Jo li vaig respondre:

– Senyor meu, tu ho saps.

Ell em digué:

– Aquests són els qui vénen de la gran tribulació. Han rentat els seus vestits amb la sang de l’Anyell i els han quedat blancs.

15Per això estan davant el tron de Déu donant-li culte nit i dia dins el seu temple. El qui seu al tron plantarà damunt d’ells el seu tabernacle.

16Mai més no passaran fam ni set, ni els farà mal el sol ni la xardor,

17perquè l’Anyell que és al mig del tron els pasturarà i els conduirà a les fonts d’aigua viva.

I Déu eixugarà totes les llàgrimes dels seus ulls.