1Per al mestre de cor: a la tonada de «Jedutun». Del recull d’Assaf. Salm.
2Que pugi a Déu el meu clam,
que pugi a Déu i que ell m’escolti.
3Et cerco, Senyor, en dies de perill,
i a les nits no em canso d’alçar les mans,
però la meva ànima no troba consol.
4Quan em recordo de Déu, sospiro,
em sento defallir sempre que hi penso. Pausa
5Ell aparta la son dels meus ulls,
i em torbo tant, que ni goso parlar.
6Penso en les èpoques llunyanes,
recordo els temps antics;
7de nit rumio dintre meu,
reflexiono i em pregunto a mi mateix:
8«¿És que el Senyor ens ha abandonat per sempre,
ja no ens serà propici mai més?
9¿Ha deixat per sempre d’estimar-nos,
s’ha desdit de la seva paraula?
10¿Pot oblidar-se Déu de compadir,
l’enuig pot tancar-li les entranyes?» Pausa
11I exclamo: «És per això que sofreixo:
la mà de l’Altíssim ja no actua com abans.»
12Recordo de nou les gestes del Senyor,
tinc presents els prodigis d’altre temps.
13Repasso dintre meu les teves obres
i penso en les teves proeses.
14Déu meu, és sant el teu obrar;
quin déu és gran com ho és el nostre?
15Tu, el Déu que obra maravelles,
revelaves als pobles el teu poder.
16Amb el teu braç vas rescatar el teu poble,
la fillada de Jacob i de Josep. Pausa
17En veure’t, Déu nostre, les aigües,
en veure’t, les aigües s’arremolinaren,
fins i tot tremolaren les aigües abismals.
18Els núvols es desferen en aiguats,
van roncar les nuvolades
i brunzien les teves fletxes.
19Rodolava el retruny del teu tro,
els llamps il·luminaven l’univers,
la terra tremolava i trontollava.
20Pel mig de la mar et vas obrir camí,
i l’oceà es convertí en lloc de pas
de les teves petjades invisibles.
21Vas conduir com un ramat el teu poble
sota el guiatge de Moisès i d’Aaron.
Who We AreWhat We EelieveWhat We Do
2025 by iamachristian.org,Inc All rights reserved.
