Tobit 11 - Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional

Guarició de Tobit

1Quan s’acostaven a Caserín, a tocar de Nínive, Rafael va dir a Tobies:

2– Ja saps en quin estat vam deixar el teu pare.

3Avancem-nos a la teva dona i prepararem la casa, mentre ella arriba amb els altres.

4Caminaven tots dos plegats i el gos els seguia. Rafael va dir a Tobies:

– Tingues a mà el fel del peix.

5Mentrestant Anna s’estava asseguda vigilant el camí per on havia de passar el seu fill.

6De sobte s’adonà que venia i digué al seu marit:

– Arriba el teu fill amb el seu company!

7Abans que Tobies s’atansés al seu pare, Rafael li va dir:

– Sé de cert que el teu pare recobrarà la vista.

8Aplica-li als ulls el fel del peix. El remei li estovarà els tels blancs i els hi farà saltar dels ulls. El teu pare tornarà a veure-hi. Tornarà a veure la llum.

9Anna va córrer cap al seu fill i se li llançà al coll, dient:

– Ja t’he vist, fill meu. Ara ja em puc morir.

I es posà a plorar.

10Tobit també es va aixecar i, ensopegant d’una banda a l’altra, sortí per la porta del pati.

11Tobies va córrer cap a ell amb el fel del peix a la mà. Li bufà als ulls i, agafant-lo fort, li va dir:

– Confiança, pare!

I li aplicà el remei una bona estona.

12Després, amb totes dues mans li va arrencar dels ulls els tels blancs començant pels llagrimers.

13Llavors el pare se li va tirar al coll i, tot plorant, li deia:

– Et veig, fill meu, llum dels meus ulls!

14I afegí:

– Beneït sigui Déu!

Beneït sigui el seu gran nom!

Beneïts tots els seus sants àngels!

Que ens empari el seu nom gloriós!

Siguin beneïts per sempre

tots els seus àngels!

Ell m’havia ferit,

però ara puc veure Tobies, el meu fill!

15Tobies va entrar a casa tot content i beneint Déu amb totes les forces. I explicà al seu pare que el viatge havia estat un èxit, que havia recuperat els diners i que s’havia casat amb Sara, la filla de Ragüel. I va afegir:

– Ja arriba, ja és a prop de la porta de Nínive.

Arribada de Sara

16Tobit, content i beneint Déu, sortí a rebre la núvia a la porta de Nínive. Els ninivites no se’n sabien avenir, de veure com caminava i travessava carrers, tan decidit i sense que ningú el guiés. Però Tobit proclamava davant de tothom que Déu s’havia apiadat d’ell i que li havia tornat la vista.

17Tobit va arribar on era Sara, la muller del seu fill Tobies, i la va beneir dient:

– Sigues benvinguda, filla! Beneït sigui el teu Déu que t’ha dut fins a casa nostra, filla. Beneït el teu pare, beneït el meu fill Tobies i beneïda tu, filla: entra a casa teva i sigues-hi benvinguda entre joia i benediccions! Entra, filla meva!

18Va ser un dia d’alegria per a tots els jueus de Nínive.

19També Ahicar i Nadab, els nebots de Tobit, van venir a casa seva a donar-li l’enhorabona.