Habacuc 2 - Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional

1Em quedo dret

en el meu lloc de sentinella,

estic a l’aguait a la meva talaia,

per veure què em respondrà el Senyor

i què li puc respondre jo

sobre la meva queixa.Resposta del Senyor: el just i l’opressor

2El Senyor m’ha respost així:

«Escriu el que jo et revelo,

grava-ho sobre unes tauletes

perquè es pugui llegir

sense entrebancs.

3No és encara el moment

que es compleixi,

però vola cap al terme i no fallarà.

Espera-ho, si és que triga;

segur que vindrà sense retard.

4Aquell poble s’enorgulleix

però fracassarà,

mentre que el just viurà

per la seva fidelitat.

5Encara que presumeixen

de ser uns traïdors,

no es mantindran

aquests homes orgullosos.

Obren la gola

com l’obre el país dels morts,

i, com la mort, no diuen mai prou.

Arrepleguen totes les nacions,

sotmeten tots els pobles.

6Però tots els pobles

els dedicaran una cançó,

amb burles i sàtires. Diran:

La cançó de les cinc amenaces

»“Ai dels qui acumulen béns

que no són seus

i s’enriqueixen

amb penyores dels altres!

Fins quan obrareu així?

7S’alçaran de sobte

els vostres creditors,

es desvetllaran per sacsejar-vos,

i us convertireu en el seu botí.

8Vosaltres espoliàveu moltes nacions,

però ara us espoliaran

tots els altres pobles

com a assassins i tirans de la terra,

de les ciutats i dels seus habitants.

9»Ai dels qui s’omplen la casa

del producte d’estafes

i posen el niu a les altures

per esquivar l’urpa de l’infortuni!

10Heu planejat

la vergonya de casa vostra:

destruint tants pobles,

atempteu contra la vostra vida.

11Cridaran les pedres de les parets,

i les bigues respondran

des dels sostres.

12»Ai dels qui edifiquen

amb sang una ciutat

i la fonamenten sobre la injustícia!

13¿No és, tot això,

obra del Senyor de l’univers?

El treball dels pobles ha acabat al foc:

les nacions s’han cansat en va.

14El país s’omplirà del coneixement

de la glòria del Senyor,

com l’aigua inunda la conca del mar.

15»Ai dels qui fan beure

als seus companys

barreges fortes fins a embriagar-los

per veure’ls despullats!

16Us heu cobert d’infàmia

i no de glòria:

beveu també vosaltres

fins que ensenyeu el prepuci!

El Senyor us passarà la copa,

i la infàmia cobrirà la vostra glòria.

17Us caurà al damunt la violència

que el Líban ha sofert:

els animals que en van fugir,

ara us esclafaran

com a assassins i tirans de la terra,

de les ciutats i dels seus habitants.

18»De què serveix una estàtua

que un escultor ha modelat?

O una imatge de fosa

que respon amb mentides?

Com pot confiar un escultor

en la seva escultura

fins a fabricar-se uns ídols muts?

19»Ai dels qui diuen

a una fusta: ‘Desperta’t!’,

i a la pedra muda: ‘Desvetlla’t!’

Què us poden respondre,

aquests ídols?

Van coberts d’or i de plata,

però a dins no tenen cap alè de vida.

20En canvi, el Senyor

viu en el seu temple sant.

Que calli davant d’ell tota la terra.”»

Blog
About Us
Message
Site Map

Who We AreWhat We EelieveWhat We Do

Terms of UsePrivacy Notice

2025 by iamachristian.org,Inc All rights reserved.

Home
Gospel
Question
Blog
Help