1Ptolemeu, rei d’Egipte, va reunir un exèrcit nombrós com la sorra de la vora de la mar, i un estol poderós, amb la intenció d’apoderar-se amb astúcia del regne d’Alexandre i annexionar-lo als seus dominis.
2Es presentà, doncs, als territoris sota domini de Síria en so de pau. Els habitants li obrien les portes de les ciutats i sortien a rebre’l, complint les ordres del mateix Alexandre d’acollir-lo com a sogre seu que era.
3Però Ptolemeu, a mesura que entrava a les ciutats, hi deixava un destacament de soldats.
4Quan arribà a Asdod, li van ensenyar el temple de Dagon cremat, la ciutat i la seva rodalia destruïdes, cadàvers escampats pertot arreu, i les despulles calcinades d’aquells que Jonatan havia cremat en el decurs de la batalla i que ara estaven amuntegades per on el rei havia de passar.
5Van explicar al rei tot el que Jonatan havia fet, amb la intenció d’indisposar-lo contra ell, però el rei no hi va fer cap comentari.
6Jonatan es presentà amb gran pompa a Jafa per trobar-se amb el rei. Es van saludar i feren nit allí.
7Jonatan acompanyà el rei fins al riu Elèuter i se’n tornà a Jerusalem.
8Per la seva banda, el rei Ptolemeu s’anà apoderant de les ciutats del litoral fins a Selèucia marítima, mentre madurava els seus plans agressius contra Alexandre.
9I envià ambaixadors al rei Demetri amb aquest missatge: «Vine i signem una aliança. Jo et donaré la meva filla, actualment muller d’Alexandre, i tu ocuparàs el tron del teu pare.
10Estic penedit d’haver donat la meva filla a un home que ha intentat de matar-me.»
11Ptolemeu difamava d’aquesta manera Alexandre perquè ambicionava el seu regne.
12Ptolemeu, doncs, li va prendre la filla i va donar-la a Demetri. Trencà les relacions amb Alexandre i féu pública la seva enemistat.
13Ptolemeu entrà a Antioquia i se cenyí la corona de l’Àsia. Així duia al cap dues corones, la d’Egipte i la de l’Àsia.
Mort d’Alexandre Bales i de Ptolemeu VI14Mentrestant, el rei Alexandre era a Cilícia, perquè s’havien revoltat contra ell els habitants d’aquella regió.
15Informat, però, del que passava, Alexandre emprengué la marxa contra Ptolemeu. Però Ptolemeu li va sortir al pas amb un exèrcit poderós i el va derrotar.
16Alexandre s’escapà a l’Aràbia per refugiar-s’hi, i el rei Ptolemeu arribà al cim del seu poder.
17L’àrab Zabdiel va degollar Alexandre i envià el seu cap a Ptolemeu.
18Però l’endemà passat moria Ptolemeu, i els soldats que ell havia destacat a les places fortes eren assassinats pels seus habitants.
19Així Demetri començà a regnar l’any cent seixanta-set.Demetri II Nicàtor pacta amb Jonatan
20Aquells dies, Jonatan concentrà els homes de Judea amb l’intent d’apoderar-se de la ciutadella de Jerusalem. Per això va construir una munió de màquines d’assalt amb intenció d’atacar-la.
21Però alguns que vivien al marge de la Llei de Moisès, enemics de la seva pròpia nació, es van presentar al rei Demetri amb la denúncia que Jonatan assetjava la ciutadella.
22En sentir-ho, el rei es va enfurismar. Sortí immediatament cap a Ptolemaida i va escriure a Jonatan dient-li que aixequés el setge i es presentés immediatament a Ptolemaida per entrevistar-se amb ell.
23Jonatan va rebre el missatge, però ordenà que continués el setge. Després va escollir uns quants ancians d’Israel i alguns sacerdots i es disposà a afrontar personalment el risc de visitar Demetri.
24Ben proveït de plata i or, de vestits i de molts altres regals, es presentà davant el rei a Ptolemaida i es va guanyar el seu favor.
25Alguns israelites infidels volien acusar Jonatan,
26però el rei el va tractar com l’havien tractat els seus antecessors: carregant-lo d’honors davant tots els anomenats amics del rei.
27El va confirmar en el càrrec de gran sacerdot i en tots els altres privilegis que havia rebut i va fer que el posessin en el primer rang dels anomenats amics del rei.
28Jonatan demanà al rei l’exempció d’impostos a favor de Judea i dels tres districtes de Samaria, i li prometé a canvi sis tones de plata.
29El rei s’hi va avenir i féu arribar a Jonatan un document redactat en aquests termes:
30«El rei Demetri saluda el seu germà Jonatan i la nació jueva.
31Us transcrivim a tall d’informació la còpia de la carta que hem escrit sobre vosaltres a Làstenes, un dels nostres parents:
32“El rei Demetri saluda el seu pare Làstenes.
33En atenció als bons sentiments que la nació jueva ha mostrat envers nosaltres, hem decidit d’afavorir-la com a amics nostres que són, fidels complidors dels seus deures.
34Els reconeixem la possessió dels territoris de Judea i dels tres districtes d’Afèrema, Lida i Ramà. Aquests districtes foren desmembrats de Samaria i annexionats a Judea amb tots els seus territoris, a favor dels qui ofereixen sacrificis a Jerusalem. És una compensació pels impostos anuals que el rei recaptava abans sobre els fruits de la terra i dels arbres.
35Els cedeixo igualment des d’ara els altres ingressos que em pertoquen dels delmes i dels impostos, com també l’impost de la sal i els tributs especials.
36Cap d’aquestes disposicions no podrà ser derogada des d’ara i per sempre.
37Encarregueu-vos, doncs, de treure una còpia d’aquest document i de donarla a Jonatan, perquè sigui exposada en lloc ben visible a la santa muntanya del temple.”»
Jonatan, aliat de Demetri II38El rei Demetri, veient el país calmat sota el seu domini i sense cap resistència, llicencià totes les tropes i va manar que cadascú tornés al seu país. Només es reservà les tropes mercenàries que havia reclutat de les illes gregues. Amb això es guanyà l’enemistat de totes les tropes que tenia dels seus predecessors.
39Aleshores Trifó, antic partidari d’Alexandre, en veure que l’exèrcit estava descontent de Demetri, es presentà a l’àrab Imalcuè, que era el preceptor d’Antíoc, el jove fill d’Alexandre.
40Trifó es quedà força temps amb ell i anà convencent-lo que li confiés el noi per fer-lo rei en comptes del seu pare. Igualment l’informà de les decisions que havia pres Demetri i de la mala voluntat que l’exèrcit li portava.
41Per la seva part, Jonatan demanà en un missatge al rei Demetri que retirés les tropes de la ciutadella de Jerusalem i de les places fortes, perquè no paraven d’hostilitzar Israel.
42Demetri li envià aquesta resposta:
«Per tu i per la teva nació estic disposat no solament a fer això que em demanes, sinó que, a més a més, si les coses em van bé, us ompliré d’honors, a tu i la teva nació.
43Mentrestant, però, estaria bé que m’enviessis homes per a lluitar al meu costat, perquè totes les meves tropes s’han revoltat contra mi.»
44Jonatan va enviar-li a Antioquia tres mil homes entrenats per a combatre. Quan van arribar-hi, Demetri s’alegrà de la seva vinguda,
45ja que els ciutadans, uns cent vint mil homes, s’havien concentrat al mig de la ciutat, decidits a matar-lo.
46El rei s’havia refugiat al palau, mentre la gent ocupava els carrers i es disposava a l’assalt.
47Els jueus a qui el rei havia demanat auxili es van posar al seu costat com un sol home. Després s’escamparen per la ciutat i aquell dia van matar-hi unes cent mil persones.
48Aquell mateix dia van calar foc a la ciutat i s’apoderaren d’un gran botí. Així salvaren el rei.
49Quan els habitants van veure que els jueus s’havien fet amos de la ciutat i hi feien el que volien, els seus propòsits van quedar frustrats i llavors clamaren al rei adreçant-li aquesta súplica:
50– Concedeix-nos la pau i mana que els jueus parin de lluitar contra nosaltres i la ciutat.
51Els rebels van deposar les armes i van fer les paus. Els jueus s’havien omplert de glòria als ulls del rei i de tots els seus súbdits i la seva anomenada s’estengué per tot el regne. I se’n tornaren a Jerusalem carregats de botí.
52Però quan Demetri veié que tenia el tron assegurat i que el país estava calmat sota el seu domini,
53es va desdir de totes les promeses i es va girar contra Jonatan. En comptes d’agrair-li els bons serveis, el vexava de mil maneres.
Jonatan, a favor d’Antíoc VI Dionís54Després d’això, Trifó tornà amb Antíoc, un noiet encara, que fou proclamat rei i coronat.
55Totes les tropes que Demetri havia llicenciat es van unir a Antíoc per combatre Demetri, que hagué de fugir derrotat.
56Trifó s’apoderà dels elefants de combat i es va convertir en l’amo d’Antioquia.
57El jove Antíoc va escriure a Jonatan:
«Et confirmo en el càrrec de gran sacerdot, et confio el govern dels quatre districtes i et dono el títol d’amic del rei.»
58Antíoc va enviar-li una vaixella d’or amb tot el servei complet i li concedí el dret de beure en copes d’or, anar vestit de porpra i dur una fíbula d’or.
59També va nomenar Simó, germà de Jonatan, governador militar del territori que va des del Grau de Tir fins a la frontera d’Egipte.
60Jonatan se n’anà a recórrer la Transeufratina i les seves ciutats. Tot l’exèrcit de Síria se li va ajuntar per combatre al seu costat. Va arribar a Ascaló i els seus ciutadans el sortiren a rebre amb tots els honors.
61D’allí anà a Gaza, però els seus habitants li van barrar les portes. Jonatan l’assetjà, mentre calava foc als pobles de la rodalia i els saquejava.
62Llavors els de Gaza van demanar-li la pau. Jonatan els l’atorgà, però va prendre com a ostatges els fills dels principals i els féu portar a Jerusalem. I prosseguí la seva marxa per tota la regió fins a Damasc.
63Jonatan va saber que els generals de Demetri s’havien presentat a Quèdeix de Galilea amb un poderós exèrcit, amb la intenció de desbancar-lo de les seves funcions.
64Llavors va deixar el seu germà Simó a Judea i anà a combatre contra ells.
65Simó acampà davant de Betsur, hi va posar setge i la va atacar durant molt de temps.
66Finalment els habitants van demanar-li la pau. Ell hi accedí, però els expulsà de la ciutat, la va ocupar i va instal·lar-hi una guarnició.
67Mentrestant, Jonatan i el seu exèrcit havien acampat prop del llac de Genesaret. A trenc d’alba, arribaren a la plana d’Hassor.
68L’exèrcit enemic avançava per combatre’ls a la plana, però a les muntanyes hi havien apostat un destacament. Jonatan i els seus començaren a avançar de cara,
69però llavors els emboscats van sortir dels seus amagatalls i entraren en combat.
70Tots els soldats de Jonatan van fugir. No en va quedar ni un, llevat de Mataties, fill d’Absalom, i Judes, fill de Calfí, oficials de les tropes.
71Jonatan s’esquinçà els vestits, es cobrí de terra el cap i es posà a pregar.
72Llavors reprengué la lluita i va derrotar l’enemic, que s’hagué de batre en retirada.
73En veure-ho, els qui havien abandonat Jonatan van tornar al seu costat, s’afegiren a la persecució fins al campament enemic de Quèdeix i van acampar-hi.
74Aquell dia van caure uns tres mil soldats estrangers. Tot seguit, Jonatan se’n tornà a Jerusalem.
Who We AreWhat We EelieveWhat We Do
2025 by iamachristian.org,Inc All rights reserved.
