Siràcida 28 - Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional

1El qui es venja toparà amb la venjança del Senyor,

que no deixarà passar cap de les seves faltes.

2Perdona les ofenses que t’hagi fet el teu proïsme,

i aleshores, quan preguis, Déu et perdonarà els pecats.

3Si un es manté furiós contra un altre,

¿com pot pretendre el perdó del Senyor?

4Si no té pietat d’un home que és com ell,

¿com pot pregar pel perdó dels seus propis pecats?

5Si l’home, que és un simple mortal, guarda rancúnia,

¿de qui podrà obtenir el perdó dels seus pecats?

6Pensa en la teva fi i deixa d’odiar,

pensa en la mort i en la corrupció i resta fidel als manaments.

7Recorda’t, doncs, dels manaments i no guardis rancúnia al proïsme,

recorda’t de l’aliança de l’Altíssim

i passa per alt les ofenses que has rebut.

Les baralles

8Allunya’t de les baralles si vols evitar el pecat,

que els homes violents encenen sempre les disputes.

9Els dolents mouen brega entre els amics

i sembren la discòrdia enmig dels qui vivien en pau.

10Com més llenya hi ha, més gros és el foc;

com més obstinació, més s’enverina la baralla;

com més fort és un home, més gran és la seva violència;

i com més ric, més creix la seva ira.

11Una disputa sobtada pot encendre el foc

i una baralla inesperada pot acabar en sang.

12Si bufes sobre una brasa, el foc s’encén;

però si hi escups al damunt, s’apaga:

totes dues coses surten de la boca.Les males llengües

13Maleïts els murmuradors i els qui van amb hipocresia!

Han fet que es perdés molta gent de pau.

14Les males llengües han destrossat molta gent

i els han fet fugir de país en país,

han destruït ciutats poderoses

i han arruïnat famílies importants.

15Han fet que dones honestes fossin repudiades

i que les espoliessin del fruit dels seus treballs.

16Qui fa cas de les males llengües no trobarà repòs

ni viurà tranquil enlloc.

17Un cop de fuet et deixa una ferida,

però un cop donat amb la llengua et trencarà els ossos.

18L’espasa n’ha fet morir molts,

però no tants com n’han fet caure les males llengües.

19Feliç el qui està a cobert dels seus cops

i no ha provat el seu furor,

que no ha hagut d’arrossegar el seu jou

ni ha estat lligat per les seves cadenes!

20Perquè el seu jou és de ferro,

i les seves cadenes, de bronze.

21La mort provocada per les males llengües és una mala mort,

encara que val més ser mort que viure en un infern.

22Però no poden res contra els homes justos:

les seves flames no els podran cremar.

23Són els qui abandonen el Senyor, els qui hi cauran.

En ells les males llengües cremaran sense apagar-se:

els sortiran a l’encontre com un lleó

i els faran a trossos com una pantera.

24aMira, si encercles el teu camp amb una tanca d’espines,

25bposa’t també un forrellat a la porta de la boca.

24bSi tanques en lloc segur la teva plata i el teu or,

25apensa també a mesurar les teves paraules.

26Vigila bé que la llengua no et faci relliscar,

no fos cas que caiguessis davant el qui et sotja.