Jeremies 1 - Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional

1Paraules i fets de Jeremies, fill d’Hilquiahu, un dels sacerdots que vivien a Anatot, poble de la tribu de Benjamí.

2Aquestes són les paraules que el Senyor li va comunicar l’any tretze del regnat de Josies, fill d’Amon, rei de Judà,

3i també en temps de Joiaquim, fill de Josies, fins al final de l’any onze del regnat de Sedecies, fill de Josies, rei de Judà, és a dir, fins al moment de la deportació dels habitants de Jerusalem, el mes cinquè.Vocació i primeres visions

4El Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué:

5– Abans de formar-te

en les entranyes de la mare,

jo et coneixia;

abans que sortissis del seu ventre

et vaig consagrar profeta

destinat a les nacions.

6Jo vaig replicar:

– Ah, Senyor, Déu meu!

Sóc massa jove.

Com sabré parlar?

7El Senyor em respongué:

– No diguis que ets massa jove.

Vés on jo t’enviaré,

digues el que jo t’ordenaré.

8No tinguis por de ningú.

Jo seré al teu costat

per alliberar-te.

T’ho dic jo, el Senyor.

9Aleshores el Senyor va allargar la mà, em tocà els llavis i em digué:

– Poso les meves paraules

a la teva boca:

10des d’avui et dono poder

sobre nacions i reialmes,

per a arrencar i enderrocar,

per a destruir i enrunar,

per a construir i plantar.

11El Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué:

– Què veus, Jeremies?

Vaig respondre:

– Veig una branca d’ametller,

l’arbre vigilant.

12El Senyor em digué:

– És cert això que has vist.

Jo també vigilo

perquè es compleixi

la meva paraula.

13El Senyor em va tornar a comunicar la seva paraula. Em digué:

– I ara què veus?

Vaig respondre:

– Veig una caldera sobre un fogó

atiat pel vent del nord.

14El Senyor em digué:

– És cert. Del nord

entrarà el desastre

contra tots els habitants del país.

15Estic a punt de cridar

tots els regnes aliats del nord,

perquè vinguin a plantar

el seu setial

a les portes de Jerusalem,

entorn de les seves muralles

i entorn de totes les ciutats de Judà.

Ho dic jo, el Senyor.

16Aquesta és la sentència

que jo anuncio als de Judà

per tot el mal que han fet,

ja que m’han abandonat a mi

per cremar ofrenes a altres déus

i adorar els ídols que ells mateixos

s’havien fabricat.

17»Tu cenyeix-te i planta’ls cara;

digues-los el que jo et manaré.

No tremolis davant d’ells:

si no, seré jo qui et farà tremolar.

18Des d’ara faig de tu una plaça forta,

una columna de ferro,

una muralla de bronze,

enfront de tot el país,

dels reis de Judà i dels governants,

dels sacerdots i de la gent del poble.

19Lluitaran contra tu

però no et venceran.

Jo seré al teu costat per alliberar-te.

T’ho dic jo, el Senyor.