1«Escolteu-me,
els qui busqueu de ser salvats
i em cerqueu a mi, el Senyor!
Mireu de quina roca us han tallat,
de quina pedrera heu estat trets.
2Mireu Abraham, el vostre pare,
i Sara, la qui us posà al món.
Ell era un home sol
quan el vaig cridar,
però jo l’he beneït i multiplicat.»
3El Senyor té pietat de Sió,
té pietat de totes les seves ruïnes:
convertirà aquest desert en paradís,
aquesta estepa en el seu jardí.
L’ompliran crits de joia i d’alegria,
accions de gràcies, músiques i cants.
4«Poble meu, escolta’m a mi,
el Senyor!
Nació meva, estigues atenta!
Aviat sortirà de mi un decret,
una ordre meva
serà llum de tots els pobles.
5S’acosta la meva justícia,
ja és en camí la meva salvació.
El meu braç poderós
governarà els pobles.
Els qui viuen lluny, a les illes,
esperen en mi,
confien en el poder del meu braç.
6Alceu els ulls cap al cel
i mireu després a la terra:
el cel s’esvaeix com el fum,
la terra s’esfila com un vestit vell,
i els homes moren com mosques.
Però la meva salvació
dura per sempre,
la meva justícia no fallarà.
7»Escolta’m, poble,
tu saps que et salvo;
tu tens en el cor el meu decret:
no tinguis por
de les injúries dels homes,
no t’acovardeixis pels seus ultratges.
8Acabaran com un vestit menjat
per la tinya,
com llana consumida per les arnes.
Però la meva justícia dura per sempre,
la meva salvació, segles i segles.»
Déu tornarà a alliberar Israel9Desvetlla’t, desvetlla’t,
revesteix-te de poder,
braç del Senyor!
Desvetlla’t com abans,
com en temps antics.
¿No ets tu qui va esquarterar
el monstre Rahab
i va matar el Drac de la mar?
10¿No ets tu qui va eixugar la mar,
les aigües abismals de l’oceà,
i en les fondàries marines
va obrir un camí
perquè hi passessin
els qui havies alliberat?
11Els redimits del Senyor retornaran,
entraran a Sió cridant de goig,
coronats d’una joia sense fi.
Vindran la felicitat i l’alegria,
fugiran els planys i la tristesa.
12«Sóc jo, el Senyor,
sóc jo qui us consola.
Per què tens por, Sió,
d’homes mortals,
de simples humans
que valen tant com l’herba?
13¿No recordes
que t’he creat jo, el Senyor,
jo que he desplegat el cel
i he posat els fonaments de la terra?
Tremoles de por tot el dia
davant la fúria de l’opressor,
com si fos capaç de destruir-te.
Però, què en queda, de la seva fúria?
14Ben aviat, el qui anava ajupit
serà alliberat.
No morirà, no baixarà a la fossa,
i el pa no li mancarà mai més.
15Jo sóc el Senyor, el teu Déu.
Quan remoc la mar,
bramulen les onades.
El meu nom és “Senyor de l’univers”.
16T’he posat als llavis
les meves paraules,
t’he amagat a l’ombra de la meva mà
per plantar de nou el cel
i fonamentar la terra,
per dir a Sió: Ets el meu poble.»Jerusalem no patirà més
17Desvetlla’t, desvetlla’t,
alça’t, Jerusalem,
tu que has begut de mans del Senyor
la copa del seu enuig;
has begut fins a l’última gota
la copa que embriaga.
18Dels fills que infantaves,
cap no et feia costat;
dels fills que criaves,
cap no et donava la mà.
19T’han caigut al damunt
dues desgràcies:
destrossa i ruïna, fam i espasa.
Però qui et planyia?
Qui et podia consolar?
20Els teus fills, extenuats,
jeien a les cantonades,
com antílops atrapats al filat,
saciats de l’enuig del Senyor,
de l’escarment del teu Déu.
21Escolta, doncs, Jerusalem,
la dissortada,
l’embriagada, i no pas de vi.
22Això et fa saber el teu Senyor,
el teu Déu,
el defensor de la causa del seu poble:
«T’he pres de les mans
la copa que embriaga,
la copa del meu enuig,
i no en beuràs mai més.
23L’he passada als teus botxins,
que t’humiliaven i et deien:
“Ajeu-te, que et passarem
pel damunt!”
I tu els paraves l’esquena
com un enllosat,
com un carrer sota els peus
dels qui el trepitgen.»
Who We AreWhat We EelieveWhat We Do
2025 by iamachristian.org,Inc All rights reserved.
