Cohèlet 7 - Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional

Els béns són relatius

1Una bona anomenada

és millor que un bon perfum,

i el dia de la mort,

millor que el del naixement.

2Val més assistir a un dol

que assistir a un banquet,

perquè la mort és la fi de tot home

i el qui encara és viu ha de pensar-hi.

3Més val estar afligit que riure,

perquè sota una cara trista

el cor pot estar alegre.

4Els savis pensen sovint en la mort;

els estúpids només busquen

passar-se-la bé.

5Val més escoltar

la reprensió d’un savi

que sentir els afalacs dels necis:

6com l’espetec de l’argelaga

cremant sota l’olla,

així són les riallades dels necis.

I també tot això és en va.

7Les amenaces fan

que el savi perdi el seny;

els regals malmeten el cor.

8Val més acabar una cosa

que començar-la;

val més ser pacient que arrogant.

9No t’irritis massa de pressa,

que la ira només cova

en el pit dels necis.

10No diguis:

«Com és que els temps passats

eren millors que els d’ara?»

No és una pregunta intel·ligent.

11La saviesa és tan bona

com una herència,

és profitosa per als qui veuen el sol.

12Qui es posa sota la protecció

de la saviesa

es posa a l’ombra de la riquesa;

i el coneixement té aquest avantatge:

la saviesa dóna vida

als qui la posseeixen.

13Estigues atent a l’obra de Déu:

qui pot adreçar el que ell ha torçat?

14Si tens sort, alegra-te’n;

si estàs de desgràcia, reflexiona:

Déu envia tant una cosa com l’altra,

perquè l’home no pugui descobrir

què passarà després d’ell.Sobre la moderació

15He vist de tot durant la meva vida efímera: gent bona que, malgrat ser bons, morien aviat, i gent dolenta que, tot i ser dolents, vivien molts anys.

16No vulguis ser massa bo ni tornar-te massa savi: et podries destruir a tu mateix.

17Tampoc no vulguis ser massa dolent ni et vulguis tornar neci: podries morir abans d’hora.

18Convé que agafis això, però sense deixar-te escapar allò: el qui reverencia Déu se’n surt de tot plegat.

19El savi és més fort amb la saviesa que una ciutat amb deu governadors.

20De fet, no hi ha a la terra cap home tan just que ho faci tot bé i no cometi cap falta.

21No paris atenció a tot el que la gent diu, i no hauràs de sentir com el teu servent malparla de tu,

22que prou bé saps quantes vegades també tu has malparlat dels altres!

Recerca decebedora

23He fet servir la saviesa per a experimentar tot això. He pretès de fer-me savi, però la saviesa em quedava lluny.

24Allò que existeix és distant i molt impenetrable: qui en traurà l’entrellat?

25He tornat encara, amb tota l’ànima, a conèixer, a investigar i a cercar la saviesa i la raó de les coses, i he après que la maldat és estupidesa, i l’estupidesa, follia.

26I trobo que la dona, quan és un parany, és més amarga que la mort. El seu cor és una xarxa; els seus braços, unes sogues. Aquell en qui Déu es complau se n’escaparà, però el pecador hi quedarà atrapat.

27Mira, diu Cohèlet: això és el que he trobat sospesant les coses una per una fins a fer-me’n un criteri.

28He estat cercant fins ara i he arribat sols aquí: d’homes, un entre mil; de dones, ni tan sols una.

29Això és l’únic que he entès: Déu ha fet íntegres els humans, però ells s’han buscat moltes complicacions.