1I recorda’t del teu creador,
ara que ets jove,
abans no vinguin els dies dolents
i arribin aquells anys
en què ja no dóna gust de viure;
2abans no s’apaguin el sol i la llum,
la lluna i els estels,
i, després de la pluja,
encara torni la nuvolada.
3Aquells dies, tremolen els homes
que abans guardaven la casa,
els més vigorosos s’encorben;
les dones que abans molien
són poques i deixen de moldre,
les qui guaitaven per les finestres
ja només veuen foscor;
4i es tanquen les portes del carrer
mentre s’apaga
la remor de la mola;
l’home es lleva
amb el cant dels ocells,
però totes les cantúries es perden.
5Llavors, una pujada espanta
i es té por de fer camí.
L’ametller floreix,
la llagosta s’engreixa
i la tàpera madura,
però l’home se’n va
al seu estatge etern,
i les ploraneres ja ronden pel carrer.
6Sí, recorda’t del teu creador
abans no es rompi el fil de plata
i el llantió d’or s’esberli,
abans no s’esmicoli la gerra a la font
i la corriola del pou es trenqui,
7abans la pols no torni a la terra,
el lloc on era,
i l’alè de vida retorni a Déu,
ell que l’havia donat.
8Vanitat i més vanitat, diu Cohèlet, tot és en va.Epíleg
9Cohèlet, a més de ser un savi, també va ensenyar el saber al poble. I va sospesar, aclarir i compondre molts proverbis.
10Cohèlet mirà de trobar paraules atractives per a escriure exactament la veritat.
11Les sentències dels savis són com agullons i els qui les han recollides s’assemblen a fites ben plantades. Un sol pastor és qui les ha fetes.
12A més d’aquestes coses, fill meu, tingues en compte que escriure molts llibres és una feina de mai no acabar i que estudiar massa perjudica la salut.
13Final de l’obra. Ja ho has sentit tot. Reverencia Déu i guarda els seus manaments: això vol dir ser home.
14Déu jutjarà totes les accions, per amagades que siguin, tant les bones com les dolentes.
Who We AreWhat We EelieveWhat We Do
2025 by iamachristian.org,Inc All rights reserved.
