Siràcida 37 - Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional

Seny en la tria dels amics

1Tothom pot dir: «Jo també sóc amic teu»;

però hi ha amics que ho són només de nom.

2Quina tristesa tan pròxima a la mort

quan un company o un amic es torna enemic!

3D’on surt aquesta inclinació dels homes cap al mal,

que els fa cobrir la terra d’enganys?

4N’hi ha que són amics per a aprofitar-se dels moments feliços,

però quan les coses et van malament se’t giren en contra.

5Hi ha amics que compartiran les penes mentre els atipis,

però a l’hora del combat sols agafen l’escut per defensar-se.

6Que el teu cor no oblidi l’amic,

no deixis de recordar-lo enmig del benestar.

L’elecció de bons consellers

7Tots els consellers exalcen el propi consell,

però n’hi ha que aconsellen en profit propi.

8Vés alerta amb el qui dóna consells;

primer informa’t de què té necessitat,

perquè et podria aconsellar en profit propi;

no sigui que tiri les sorts per tu

9i et digui: «Has escollit un bon camí»,

i després es quedi a l’aguait esperant veure què et passa.

10No t’aconsellis amb un que et mira amb desconfiança,

amaga els teus projectes als qui et tenen enveja.

11No demanis el parer d’una dona sobre la seva rival,

ni d’un covard sobre la guerra,

ni d’un negociant sobre el mercat,

ni d’un comprador sobre el preu de la venda,

ni d’un envejós sobre l’agraïment,

ni d’un home sense cor sobre la bondat,

ni d’un gandul sobre un treball,

ni d’un jornaler de temporada sobre el dia d’acabar la feina,

ni d’un criat mandrós sobre una feina llarga;

no comptis amb aquests per a cap consell.

12Més aviat, vés a veure sovint algun home fidel,

que sàpigues que guarda els manaments,

que comparteix els teus anhels

i que, si de cas ensopegues, compartirà el teu sofriment.

13I, al capdavall, fes cas del consell del teu cor,

que no tens ningú més fidel que ell.

14Sovint t’advertirà millor

que set sentinelles posats a dalt d’una torre per a vigilar.

15Però, per damunt de tot, prega a l’Altíssim

perquè dirigeixi els teus passos pel camí de la veritat.

Els savis veritables

16Abans de fer qualsevol cosa, parla’n amb altres;

abans de posar res en pràctica, reflexiona-hi bé.

17Els pensaments s’arrelen en el més profund de tu mateix.

18Del cor surten quatre branques:

el bé i el mal, la vida i la mort,

i qui domina sobre totes és la llengua.

19Hi ha homes que són prou llestos per a instruir-ne molts,

però que són incapaços d’aclarir-se ells mateixos.

20N’hi ha d’altres que saben parlar però es fan avorrir;

aquests acaben que no tenen ni menjar,

21perquè estan desproveïts de tota saviesa,

i el Senyor no els concedeix el seu favor.

22D’altres són savis en profit d’ells mateixos,

els fruits de la seva intel·ligència sols els aprofiten a ells.

23Però d’altres són savis en profit del seu poble,

els fruits de la seva intel·ligència són dignes de fe.

24Tothom cobrirà d’elogis un home així,

i tots els qui el coneixen el proclamen benaurat.

25Els dies de la vida de l’home es poden comptar,

però els dies d’Israel són incomptables.

26El qui és savi en profit del seu poble rebrà honors en herència

i el seu nom viurà per sempre més.Ser sobri

27Fill meu, al llarg de la vida posa’t tu mateix a prova,

adona’t d’allò que és dolent per a tu i no t’ho permetis.

28Perquè no tot convé a tothom,

ni a tothom plauen les mateixes coses.

29No siguis insaciable buscant tota mena de plaers

ni et tiris de cap al menjar,

30perquè menjar massa porta a la malaltia

i la golafreria acaba en diarrea.

31Recorda que molts han mort per la intemperància;

en canvi, el qui es vigila a si mateix allargarà la vida.