1Qui és aquest que ve d’Edom,
que arriba de Bosrà
amb el vestit vermell?
Duu una roba esplèndida
i avança segur de la seva força.
«Jo sóc el qui proclama la justícia,
el qui lluita per salvar.»
2Per què, doncs,
és vermella la teva roba
i duus el vestit
com qui ha trepitjat raïm?
3«He trepitjat tot sol el raïm del cup,
cap poble no m’ha ajudat.
Els he trepitjat encès de furor,
els he premsat ple d’indignació;
em saltaven els esquitxos a la roba
i en porto tacat tot el vestit.
4Duia al cor el dia de fer justícia,
havia arribat l’any
de la redempció.
5Mirava, i ningú no m’ajudava,
he vist sorprès
que ningú no em sostenia.
Però el meu braç
m’ha donat la victòria,
m’ha sostingut la meva indignació.
6Encès de furor,
he trepitjat els pobles,
els ha embriagat el meu enuig:
he escampat per terra la seva sang.»
Súplica del poble penedit7Vull recordar els favors del Senyor
i cantar-li lloances
per tot el que ha fet per nosaltres.
Ha revelat la seva gran bondat
per Israel,
la seva misericòrdia
i el seu amor immens.
8Ell pensava: «Són el meu poble,
són els meus fills:
no en tindré cap desengany.»
I va ser el seu salvador.
9Tots els seus sofriments,
ell també els sofria;
i l’àngel que l’assisteix els va salvar.
Pel seu amor i per la seva compassió
els va alliberar,
els prenia en braços, els duia a coll
en aquells primers temps.
10Però ells es rebel·laren
i afligiren el seu esperit sant.
Per això es convertí en el seu enemic
i va combatre contra ells.
11Llavors el poble es recordà
dels primers temps de Moisès:
«On és ara el qui els va treure del mar,
amb els pastors del seu ramat?
On és el qui va posar enmig d’ells
el seu esperit sant?
12Ell acompanyava Moisès
amb el seu braç gloriós,
dividia les aigües davant d’ells
i es feia així un nom etern.
13Els conduïa pel fons del mar,
sense ensopegar,
com els cavalls per l’estepa
14o com els animals
quan baixen a la plana.
L’esperit del Senyor els guiava
cap al lloc de repòs.»
Així, Senyor, menaves el teu poble
i et feies un nom gloriós.
15Guaita, Senyor, des del cel,
mira des de la teva mansió
santa i esplèndida.
Què se n’ha fet, del teu amor ardent
i de les teves proeses?
¿Ja no es commouen per nosaltres
les teves entranyes?
¿S’ha estroncat
la teva misericòrdia?
16Tu ets el nostre pare,
perquè Abraham no sap qui som
i Jacob no ens ha conegut.
Tu, Senyor, ets el nostre pare;
des de sempre, el teu nom és
«Redemptor nostre».
17Senyor, per què permets
que ens desviem del teu camí,
que el nostre cor s’endureixi
i no et veneri?
Reconcilia’t amb nosaltres,
que som servents teus:
som el poble que tens per heretat.
18¿Els enemics no en tenen prou
de dominar el teu poble sant,
que han profanat també
el teu sant temple?
19Des de fa temps ja no ens governes,
i nosaltres ja no portem el teu nom.
Oh, si esquincessis el cel i baixessis!
Al teu davant
es fondrien les muntanyes!
Who We AreWhat We EelieveWhat We Do
2025 by iamachristian.org,Inc All rights reserved.
