Amós 8 - Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional

Quarta visió: la canya de collir fruita

1El Senyor Déu em va fer veure una canya de collir fruita d’estiu.

2Em va demanar:

– Què veus, Amós?

Vaig respondre:

– Una collidora de fruita d’estiu.

Llavors el Senyor em va dir:

– Ha arribat la collita,

la fi d’Israel, el meu poble.

Ja no li deixaré passar res més.

3Aquell dia, els cants de palau

es tornaran crits de dolor.

Pertot hi haurà cadàvers

i arreu s’imposarà el silenci.

Ho dic jo, el Senyor Déu.

Contra la injustícia i l’explotació

4»Escolteu això,

els qui engoliu els pobres

fins al punt d’exterminar

els desvalguts del país!

5Vosaltres dieu:

“¿Quan haurà passat

la festa de la lluna nova

per a poder vendre queviures?

¿Quan haurà passat

el repòs del dissabte

per a poder obrir els graners?

Vendrem amb mesures més petites

i pesarem les peces de plata

amb pesos més grossos,

farem trampa amb les balances.

6Vendrem el rebuig i tot!

Amb aquells diners

comprarem esclaus,

o bé adquirirem un pobre

per un parell de sandàlies.”

7Jo, el Senyor, orgull de Jacob,

juro que no oblidaré mai això que feu!

8»En veure-ho, la terra tremolarà

i estaran de dol

tots els seus habitants.

La terra creixerà, tota ella, com el Nil;

s’agitarà i s’abaixarà

com el riu d’Egipte.El dia del judici de Déu

9»Aquell dia,

apagaré el sol al mig del cel,

en ple dia s’enfosquirà la terra.

Ho dic jo, el Senyor.

10Canviaré en dol les vostres festes,

i en complantes els vostres cants.

Tothom es vestirà amb roba de sac

i es raparà el cap,

com per la mort d’un fill únic.

Aquest final serà un dia amarg.

11»Vénen dies que enviaré fam al país:

no fam de pa ni set d’aigua,

sinó fam d’escoltar la meva paraula.

Ho dic jo, el Senyor Déu.

12Aniran errants del sud fins a ponent,

exploraran del nord fins a llevant,

cercant la paraula del Senyor,

però no la trobaran.

13»Aquell dia defalliran de set

les noies més boniques

i els nois joves.

14Tots els qui juren

per l’ídol de Samaria dient:

“Per la vida de Dan, el teu déu!”

o “Pel camí sagrat de Beerxeba!”,

cauran, i no s’alçaran mai més.