1»Senyor totpoderós, Déu d’Israel, és una ànima angoixada, un esperit abatut el qui clama.
2Escolta, Senyor, i tingues pietat, perquè hem pecat contra tu.
3Mentre que tu regnes per sempre, ¿serà eterna la nostra perdició?
4Senyor totpoderós, Déu d’Israel, escolta la pregària dels morts d’Israel, dels fills dels qui han pecat contra tu, sense escoltar la veu del Senyor, el seu Déu: per això ens han caigut al damunt aquestes calamitats.
5Ara no et recordis de les culpes dels nostres pares. Recorda’t més aviat de les teves gestes i de la teva anomenada.
6Perquè tu, Senyor, ets el nostre Déu, i nosaltres et lloarem, Senyor.
7Per això has posat en els nostres cors el propòsit de reverenciar-te, perquè en l’exili on ara som, invoquem el teu nom i et lloem, ara que hem renunciat ben de cor a totes les infidelitats dels nostres pares, que havien pecat contra tu.
8Aquí ens tens avui en aquest exili, on tu ens has dispersat i on som ultratjats i maleïts. Ara paguem per totes les culpes dels nostres pares, que s’havien allunyat de tu, Senyor Déu nostre.»
9Escolta, Israel, els preceptes de vida,
estigues atent
i aprendràs la prudència.
10¿Com és, Israel,
que vius en un país enemic,
que et fas vell
en una terra estrangera?
11Per què et tenen per impur
com si fossis un cadàver?
Per què et posen entre els qui baixen
al país dels morts?
12És que has abandonat
la font de la saviesa!
13Si haguessis seguit el camí de Déu,
hauries viscut en pau per sempre.
14Aprèn on es troba la prudència,
on hi ha la força,
on hi ha l’enteniment,
i trobaràs alhora
una existència llarga,
la vida, la llum i la pau.
La saviesa, inaccessible15¿Qui ha trobat el lloc
on habita la prudència?
¿Qui ha entrat mai
a la cambra dels seus tresors?
16On són els sobirans dels pobles,
que dominaven les bèsties de la terra
17i es divertien amb els ocells del cel?
On són els qui acumulaven
la plata i l’or,
allò que dóna als homes confiança,
i anaven enriquint-se sense fi?
18Què se n’ha fet
dels qui treballaven la plata?
Què en queda, del seu treball?
19Tots s’han fos,
han baixat al país dels morts,
i ara uns altres ocupen el seu lloc.
20Ells foren els primers
que havien vist la llum
i havien habitat la terra,
però no van trobar el camí del saber,
21no en van descobrir les rutes,
no se’l van fer seu.
Els seus fills
se’n desviaren més encara.
22A Canaan no en sentien parlar,
no s’apareixia pas a Teman.
23Tampoc els fills d’Agar,
que a la terra cerquen
on hi ha l’enteniment,
o els mercaders
de Merran i de Teman,
o els fabulistes i filòsofs,
no coneixen el camí de la saviesa;
de les seves rutes
no en tenen ni memòria.
24Oh Israel, que n’és, de gran,
la casa de Déu,
que n’és, d’ample, el seu domini!
25És gran i sense límits,
és alt, és immens.
26Allà van néixer, al principi,
aquells gegants,
famosos, fornits,
homes de guerra.
27Però Déu no els va pas escollir,
no va mostrar-los el camí del saber.
28Es van perdre
per manca de prudència,
s’extraviaren
perquè el seny els va faltar.
29¿Qui ha pujat dalt al cel
per abastar la saviesa
i fer-la baixar de dalt els núvols?
30¿Qui ha travessat el mar
fins a trobar-la
i emportar-se-la
a canvi de l’or més preciós?
31Ningú no coneix
el camí que hi mena,
ningú no sap endevinar-ne la ruta.
La saviesa, do de Déu a Israel32Sols la coneix el qui ho sap tot;
l’ha mostrada
amb la seva intel·ligència.
Ell ha preparat per sempre la terra,
i després l’ha poblada d’animals.
33Quan envia la llum,
la llum va fent camí;
quan la crida, l’obeeix tremolant.
34Els estels brillen
en el seu lloc de guàrdia,
joiosos i contents.
35Quan ell els crida,
responen: «Som aquí!»,
i brillen alegres per al seu creador.
36Aquest és el nostre Déu,
cap altre no compta al seu costat.
37Ell ha mostrat tot el camí del saber
i l’ha donat a Jacob, el seu servent,
al seu estimat, el poble d’Israel.
38Després d’això ha aparegut a la terra
i ha conviscut amb els homes:
Who We AreWhat We EelieveWhat We Do
2025 by iamachristian.org,Inc All rights reserved.
