Josuè 15 - Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional

Territori assignat a Judà

1El territori assignat per sorts als clans de la tribu de Judà s’estenia fins a la frontera d’Edom, al desert de Sin, cap al Nègueb, en direcció a Teman.

2La seva frontera sud començava a l’extrem meridional del Mar Mort, a la llengua de terra que mira al Nègueb;

3després es dirigia cap al sud, seguia per la pujada d’Acrabim, travessava Sin i tornava a pujar en direcció al sud de Cadeix-Barnea; després passava per Hesron, pujava cap a Adar i vorejava Carcà.

4Seguia per Asmon i anava a parar al torrent d’Egipte i s’acabava al mar. Aquesta era la frontera meridional de Judà.

5A llevant, la frontera era el Mar Mort fins a la desembocadura del Jordà. La frontera nord començava a la desembocadura del Jordà

6i pujava a Bethoglà, passant pel nord de Betaarabà. Després continuava fins a la roca de Bóhan, nom d’un dels fills de Rubèn;

7pujava cap a Debir, passant per la vall d’Acor, i després, més cap al nord, girava en direcció a Guilgal, enfront de la pujada d’Adummim, que es troba al sud del torrent. Després passava vora les aigües d’Enxèmeix i anava a parar a la font de Roguel.

8D’allà pujava per la vall de Benhinnom, pel vessant sud del territori dels jebuseus, on es troba Jerusalem; després pujava cap al cim de la muntanya, enfront de la vall d’Hinnom, a ponent, i arribava, pel nord, fins a la vall dels Rafaïtes.

9Des d’aquell cim, la frontera girava cap a les fonts de les aigües de Neftóah, anava a parar a Iïm, a la muntanya d’Efron, i s’allargava fins a Baalà, anomenada també Quiriat-Jearim.

10Llavors la frontera es desviava a l’oest de Baalà, cap a la muntanya de Seïr, passava pel vessant nord de la muntanya de Jearim, o mont Quessalon, tornava a baixar cap a Bet-Xèmeix i travessava Timnà.

11Seguia cap al vessant nord d’Ecron, girava cap a Xicaron, passava per la muntanya de Baalà i sortia a Jabneel per a desembocar al mar.

12El mar Mediterrani era la frontera de ponent.

Aquests van ser els límits del territori assignat als clans de la tribu de Judà.

Caleb i Otniel

13Caleb, fill de Jefunnè, va rebre una part del territori de Judà, tal com el Senyor havia ordenat a Josuè. La part que va rebre fou Quiriat-Arbà (que vol dir «ciutat d’Arbà»). Aquest és el nom de l’avantpassat dels anaquites. La ciutat ara s’anomena Hebron.

14Caleb en va fer fora els tres clans d’Anac: el de Xeixai, el d’Ahiman i el de Talmai.

15Des d’Hebron, marxà contra els habitants de Debir, que aleshores s’anomenava Quiriat-Séfer.

16Caleb va prometre que donaria la seva filla Acsà per muller a qui conquerís Quiriat-Séfer.

17Otniel, fill de Quenaz, el germà petit de Caleb, la va conquerir, i Caleb li donà la seva filla Acsà.

18El dia que Acsà entrava com a esposa a casa d’Otniel, ella va proposar al seu marit de demanar un terreny a Caleb, el seu pare. Acsà va començar d’amoïnar Caleb de l’ase estant, i ell li va dir:

– Què vols, ara?

19Ella respongué:

– Fes-me un favor. Ja que m’has donat unes terres de secà, dóna’m també alguna font d’aigua.

Caleb li va donar la font de dalt i la font de baix.Poblacions de Judà

20Aquesta va ser l’heretat dels clans de la tribu de Judà.

21Les ciutats situades a la part meridional del territori de Judà, al Nègueb, en direcció a la frontera d’Edom, eren: Cabseel, Éder, Jagur,

22Quinà, Dimonà, Aruedà,

23Quèdeix, Hassor, Itnan,

24Zif, Tèlem, Bealot,

25Hassor-Hadatà, Queriot-Hesron, anomenada també Hassor,

26Amam, Xemà, Moladà,

27Hassar-Gadà, Heixmon, Betpèlet,

28Hassar-Xual, Beerxeba, Biziotià,

29Baalà, Iïm, Èssem,

30Eltolad, Quessil, Hormà,

31Siclag, Madmannà, Sansannà,

32Lebaot, Xilhim i Enrimmon. En total, vint-i-nou ciutats amb els pobles del voltant.

33Les ciutats de la Xefelà eren Eixtaol, Sorà, Aixnà,

34Zanóah, Engannim, Tapúah, Enam,

35Jarmut, Adul·lam, Socó, Azecà,

36Xaaraim, Aditaim, Guederà i Guederotaim: catorze ciutats amb els pobles del voltant.

37A més, Senan, Hadaixà, Migdal-Gad,

38Dilan, Mispè, Jocteel,

39Laquix, Boscat, Eglon,

40Cabon, Lahmàs, Quitlix,

41Guederot, Betdagon, Naamà i Maquedà: setze ciutats amb els pobles del voltant.

42També Libnà, Èter, Aixan,

43Iftah, Aixnà, Nessib,

44Queilà, Aczib i Mareixà: nou ciutats amb els pobles del voltant.

45Finalment, Ecron amb els seus pobles i rodalia;

46totes les ciutats, amb els pobles del voltant, situades al territori d’Asdod, entre Ecron i el mar Mediterrani,

47i Asdod i Gaza amb els seus pobles i rodalies, fins al torrent d’Egipte. El mar Mediterrani amb el seu litoral feia de frontera a ponent.

48Les ciutats de la Muntanya eren Xamir, Jatir, Socó,

49Dannà, Quiriat-Sannà, anomenada també Debir,

50Anab, Eixtemoa, Anim,

51Goixen, Holon i Guiló: onze ciutats amb els pobles del voltant.

52A més, Arab, Rumà, Eixan,

53Jànum, Bet-Tapúah, Afecà,

54Humtà, Quiriat-Arbà, anomenada també Hebron, i Sior: nou ciutats amb els pobles del voltant.

55També Maon, Carmel, Zif, Jutà,

56Jizreel, Jorqueam, Zanóah,

57Cain, Guibà i Timnà: deu ciutats amb els pobles del voltant.

58I Halhul, Betsur, Guedor,

59Maarat, Betanot i Eltecon: sis ciutats amb els pobles del voltant. Finalment, Tecoa, Efrata, anomenada també Betlem, Peor, Etam, Culon, Tatam, Sores, Quèrem, Gal·lim, Bèter, Manàhat: onze ciutats amb els po-bles del voltant;

60i encara Quiriat-Baal, anomenada altrament Quiriat-Jearim, i Rabà: dues ciutats amb els pobles del voltant.

61Les ciutats situades al Desert eren Betaarabà, Midín, Secacà,

62Nibxan, Irammèlah i Enguedí: sis ciutats amb els pobles del seu voltant.

63Però els descendents de Judà no van poder fer fora els jebuseus que habitaven a Jerusalem; per això han continuat vivint a Jerusalem entre els descendents de Judà fins al dia d’avui.