1Per al mestre de cor. Del recull dels fills de Corè. A la tonada de «Alamot». Càntic.
2Déu és el nostre castell de refugi,
un defensor ferm en hores de perill.
3Per això no temem res quan la terra se somou,
quan les muntanyes trontollen dins els mars;
4ja poden bramular i escumejar les seves aigües
i, al seu embat, estremir-se les muntanyes. Pausa
5Els braços d’un riu alegren la ciutat de Déu,
la mansió més sagrada de l’Altíssim.
6Déu és al mig d’ella, no pot trontollar.
Déu la defensa abans que apunti el dia.
7Si els pobles s’avaloten i trontollen els reialmes,
retruny la seva veu i la terra es desfà.
8El Senyor de l’univers és amb nosaltres,
la nostra muralla és el Déu de Jacob. Pausa
9Veniu, mireu les gestes del Senyor,
les meravelles que fa sobre la terra.
10A tot arreu ha fet cessar els combats,
ha trencat els arcs i trossejat les llances,
ha tirat al foc els escuts.
11«Desistiu, reconeixeu que jo sóc Déu:
domino els pobles, domino la terra.»
12El Senyor de l’univers és amb nosaltres,
la nostra muralla és el Déu de Jacob. Pausa
Who We AreWhat We EelieveWhat We Do
2025 by iamachristian.org,Inc All rights reserved.
