1Escolta això que et dic, la complanta que entono per tu,
poble d’Israel!
2Israel ha caigut
i no s’alçarà més.
Jeu a terra, abandonat,
i ningú no l’ajuda a aixecar-se.
3Això diu el Senyor Déu:
«A Israel, de mil homes
que una ciutat envia a la guerra,
en quedaran cent i prou;
i de cent que l’altra n’envia,
només en quedaran deu.»
4Això diu el Senyor a Israel:
«Cerqueu-me, si voleu viure,
5però no busqueu res
en el santuari de Betel
ni aneu més a Guilgal.
No pelegrineu a Beerxeba.
Perquè els habitants de Guilgal
seran tots deportats
i Betel serà un cau de maleficis.»
6Cerqueu el Senyor, si voleu viure;
si no, envairà com un foc
el casal de Josep,
el consumirà,
i a Betel no hi haurà qui l’apagui.
7Perquè converteixen el dret
en absenta, l’herba amarga,
i llancen per terra la justícia.
8Ell és qui ha fet les Plèiades i Orió,
el qui treu l’alba de la fosca
i fa del dia negra nit;
el qui crida les aigües de la mar
i les aboca sobre la terra.
El seu nom és «el Senyor».
9Ell, davant els poderosos,
defensa el qui ha estat espoliat,
i espolia les ciutats fortificades.
10Vosaltres odieu
el qui exigeix judicis justos,
avorriu el qui diu la veritat.
11Trepitgeu els febles
i els preneu la seva part de gra.
Per això no habitareu pas
les luxoses cases que heu construït
ni beureu el vi
de les vinyes selectes
que heu plantat.
12Jo sé que amuntegueu les culpes,
que són molts els vostres pecats:
maltracteu l’innocent,
accepteu suborns,
no feu justícia als pobres.
13Per això, en aquest temps de dissort,
l’home assenyat ha de callar.
14Cerqueu el bé i no el mal,
si voleu viure;
així el Senyor, Déu de l’univers,
serà amb vosaltres,
tal com ara preteneu.
15Avorriu el mal i estimeu el bé,
defenseu la justícia als tribunals;
potser llavors el Senyor,
Déu de l’univers,
s’apiadarà dels supervivents
de Josep.
16Això diu el Senyor, Déu de l’univers:
«Hi haurà planys per tots els carrers,
cridaran ais per totes les places.
Convocaran al dol la gent del camp,
i a plànyer-se,
els ploraners d’ofici.
17Quan passaré entre vosaltres
hi haurà planys per totes les vinyes.»
Ho diu el Senyor.
El dia del Senyor18Ai dels qui anhelen el dia del Senyor!
Què n’espereu, d’aquell dia?
Serà un dia de fosca i no de llum.
19Serà com l’home que fuig d’un lleó
i es troba amb un ós;
es refugia a casa,
repenja la mà a la paret,
i el pica una serp.
20¿No serà, doncs, fosca, i no pas llum,
el dia del Senyor?
Serà un dia de tenebres,
sense gens de claror.Un culte detestable
21Diu el Senyor:
«Detesto i refuso les vostres festes;
els vostres aplecs sagrats,
no els puc veure.
22Ni que m’oferiu holocaustos
i ofrenes, no m’hi complac;
els sacrificis de comunió,
ni tan sols me’ls miro.
23No em molesteu més
amb el xivarri dels vostres cants.
No vull sentir
el so de les vostres arpes.
24Deixeu que el dret brolli com l’aigua
i la justícia ragi
com un torrent inestroncable.
25»Durant els quaranta anys que vau passar al desert, gent d’Israel, ¿em vau presentar mai sacrificis i ofrenes?
26Però ara heu portat en processó les estàtues de Sicut, el vostre déu-rei, i de Quivun, el vostre déu astral. Són les estàtues que vosaltres mateixos us heu fet.
27Per això us deportaré més lluny de Damasc.»
Ho diu el Senyor. El seu nom és «Déu de l’univers».
Who We AreWhat We EelieveWhat We Do
2025 by iamachristian.org,Inc All rights reserved.
