Jutges 7 - Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional

Tres-cents homes per a Gedeó

1Jerubaal, és a dir, Gedeó, va llevar-se de bon matí amb tots els seus homes, i van acampar vora la font d’Harod. El campament madianita es trobava més al nord, a la vall, al costat del tossal de Morè.

2El Senyor digué a Gedeó:

– Portes massa gent amb tu perquè jo us doni la victòria contra els madianites. Els israelites podrien gloriar-se dient que els ha salvat la pròpia força, i no jo.

3Per això, fes aquesta crida a les tropes: “Tothom qui tremoli de por, que torni a casa fugint per les munta-nyes de Galaad.”

Vint-i-dos mil homes se’n tornaren, i només en van quedar deu mil.

4Però el Senyor digué a Gedeó:

– Encara hi ha massa gent. Fes-los baixar al rierol i allí te’ls destriaré. El qui jo et diré que ha d’anar amb tu, hi anirà; i el qui et diré que no hi vagi, no hi anirà.

5Gedeó va fer baixar la gent vora el rierol, i el Senyor li digué:

– Tots els qui beguin llepant l’aigua com els gossos, separa’ls dels qui s’agenollin per beure.

6Els qui begueren l’aigua llepant-la de la pròpia mà van ser tres-cents. Tots els altres van agenollar-se per beure.

7Llavors el Senyor va dir a Gedeó:

– Amb aquests tres-cents homes que han begut llepant l’aigua de la pròpia mà, jo us salvaré: posaré els madianites a les teves mans. Tots els altres, que se’n tornin cadascú a casa seva.

8Aquells tres-cents homes van prendre les provisions i els corns que els altres portaven, i Gedeó envià tota la resta d’israelites a casa seva. Només es va quedar aquells tres-cents. El campament dels madianites es trobava a sota, a la vall.

Presagi de victòria

9Aquella mateixa nit, el Senyor digué a Gedeó:

– Aixeca’t i baixa al campament enemic, que jo el poso a les teves mans.

10Si tens por de baixar-hi sol, que t’acompanyi Purà, el teu criat.

11Escolta de què parlen i et sentiràs encoratjat per a atacar-los.

Gedeó i el seu criat Purà van baixar fins a la mateixa guàrdia del campament madianita.

12Els madianites, els amalequites i els nòmades d’orient ocupaven tota la vall. Eren nombrosos com les llagostes, i els seus camells eren tants com els grans de sorra de la vora de la mar, que ningú no pot comptar.

13En el moment d’arribar Gedeó, un home explicava un somni al seu company. Li deia:

– Mira quin somni he tingut: una fogassa de pa d’ordi venia rodant cap al campament madianita, ha topat amb una tenda, l’ha capgirada i la tenda ha caigut.

14El seu company va comentar:

– Això només pot significar l’espasa de Gedeó, el fill de Joaix, l’israelita: Déu ha posat a les seves mans Madian amb tot el seu campament.

15Gedeó va sentir el somni i la seva interpretació i es va prosternar. Després se’n tornà al campament d’Israel i cridà:

– Aixequeu-vos, que el Senyor posa a les nostres mans el campament de Madian!

Derrota dels madianites

16Gedeó va dividir els tres-cents homes en tres grups, donà a cada home un corn i una gerra buida amb una torxa a dins,

17i els ordenà:

– Fixeu-vos en mi i feu el mateix que jo faré. Jo m’avançaré fins arran del campament i vosaltres fareu el que jo faci.

18Quan sentireu que els del meu grup i jo mateix toquem el corn, toqueu-lo també vosaltres tot al voltant del campament i crideu: “Pel Senyor i per Gedeó!”

19Gedeó va arribar amb els seus cent homes arran del campament, just després del canvi de guàrdia, cap a mitjanit. Va tocar el corn i va trencar la gerra que duia a la mà.

20Aleshores tots tres grups van tocar els corns i van trencar les gerres. Amb la mà esquerra agafa-ren les torxes, i els corns amb la dreta. Tocaven i cridaven:

– L’espasa! Pel Senyor i per Gedeó!

21Cadascú es va quedar al seu lloc al voltant del campament. Però a dins del campament madianita tothom es posà a córrer i a fugir.

22Mentrestant, els tres-cents israelites anaven tocant els corns. El Senyor va fer que, per tot el campament, els madianites es traguessin l’espasa i s’ataquessin els uns als altres; tots es van escapar cap a Betaixità, en direcció a Sererà, fins a Abel-Meholà, prop de Tabat.

23Llavors es van mobilitzar els israelites de les tribus de Neftalí, d’Aser i de tot Manassès per perseguir els madianites.

24Gedeó envià també missatgers a tota la muntanya d’Efraïm per dir:

– Baixeu a barrar el pas a Madian i, abans que arribin, ocupeu els guals tot al llarg del Jordà fins a Betbarà.

Tots els efraïmites es van mobilitzar i ocuparen els guals del Jordà fins a Betbarà.

25Van capturar els dos cabdills madianites, Oreb i Zeeb. Van matar el primer a la penya d’Oreb, i l’altre, en el cup de Zeeb. Després continuaren perseguint els madianites i van portar a Gedeó els caps d’Oreb i Zeeb des de l’altra banda del Jordà.