Cohèlet 5 - Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional

1Reflexiona bé abans de dir res; no tinguis pressa a parlar en presència de Déu. Déu és al cel i tu a la terra; per tant, mesura les teves paraules.

2Perquè així com l’excés de preocupacions provoca somnis, les moltes paraules porten a una xerrameca estúpida.

3Quan facis una prometença a Déu, no triguis a complir-la, que Déu no es complau en els insensats: allò que promets, compleix-ho.

4Més val no prometre que no pas prometre i no complir.

5No permetis que una sola paraula et faci culpable tot tu i després hagis de dir a l’enviat de Déu: «Ho he fet per error.» Déu podria indignar-se pel que has dit i fer fracassar l’obra que portes entre mans.

6On hi ha massa somnis, abunden les vanes il·lusions i la xerrameca. Tu, però, sàpigues reverenciar Déu.L’abús del poder

7Si en aquest país veus que el pobre és oprimit i que són violats el dret i la justícia, no te n’estranyis, perquè una autoritat en té per sobre una altra que la protegeix, i per sobre encara hi ha una autoritat superior.

8L’avantatge d’un país, en tots sentits, és que el rei mateix es preocupi del seu territori.L’engany de la riquesa

9El qui estima el diner

no en té mai prou,

el qui cobeja la riquesa

no en treu profit.

Tot això també és en va.

10Com més béns té algú,

més gent se n’aprofita,

i l’únic que en treu l’amo

és mirar-s’ho.

11El treballador dorm bé,

mengi poc o mengi molt;

però el ric, de massa tip,

no pot dormir.

12He vist sota el sol una gran desgràcia: la de l’home que ha atresorat una fortuna en perjudici propi.

13Ve un dia que la perd en un mal negoci, i si té fills, es queden sense res.

14Va sortir nu de les entranyes de la mare i nu se’n tornarà, tal com va venir. Del seu treball no n’ha tret res que es pugui empor-tar.

15I això és una gran desgràcia: que se n’hagi d’anar tal com havia vingut. Què n’haurà tret de treballar en va?

16És més: tots els seus dies es consumeixen en la foscor, el neguit, el sofriment i l’enuig.

17La conclusió d’allò que he vist és aquesta: és bo que l’home mengi, begui i gaudeixi de la felicitat del treball amb què s’afanya sota el sol, durant els dies comptats de vida que Déu li dóna; aquest és el destí que Déu li assigna.

18A més, és un do de Déu que un home hagi rebut béns i riqueses, que tingui la possibilitat de fruir-ne i de prendre’n la part que li pertoca, i que gaudeixi del seu treball.

19Un home així no pensarà gaire en la brevetat de la seva vida, perquè Déu el fa estar atent al goig del seu cor.

Blog
About Us
Message
Site Map

Who We AreWhat We EelieveWhat We Do

Terms of UsePrivacy Notice

2025 by iamachristian.org,Inc All rights reserved.

Home
Gospel
Question
Blog
Help