1 Corintis 3 - Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional

Col·laboradors de Déu

1Jo, germans, no us vaig poder parlar com a homes espirituals, sinó com a homes terrenals, encara infants en Crist.

2Us vaig donar llet, i no menjar sòlid, perquè no l’hauríeu pogut assimilar. De fet, ara tampoc no podeu fer-ho,

3perquè encara viviu de manera terrenal. Les vostres gelosies i desavinences, què són sinó comportar-se de manera terrenal i purament humana?

4Quan uns afirmen: «Jo sóc de Pau», i els altres: «Jo sóc d’Apol·ló», ¿no vol dir això que viviu de manera purament humana?

5Què és Apol·ló? Què és Pau? Només són uns servidors que us han encaminat a creure, cada un segons allò que ha rebut del Senyor.

6Jo vaig plantar, Apol·ló va regar, però és Déu qui feia créixer.

7Per això no són res ni el qui planta ni el qui rega; només compta Déu, que fa créixer.

8El qui planta i el qui rega en fan un de sol, i cada un rebrà la seva recompensa d’acord amb el seu treball.

9Nosaltres som col·laboradors de Déu, i vosaltres sou el seu conreu, l’edifici que ell construeix.

10Jo, com a bon arquitecte, amb la gràcia que Déu m’ha donat, he posat el fonament, i uns altres hi construeixen al damunt. Però que cadascú miri bé com construeix!

11De fonament, ningú no en pot posar cap altre fora del que està posat, que és Jesucrist.

12Sobre aquest fonament es pot construir amb or, amb plata, amb pedres precioses, o bé amb fusta, amb herba seca o amb palla,

13i ja es veurà què val l’obra de cadascú: el dia del judici la posarà en evidència, perquè es manifestarà acompanyat de foc, i el foc comprovarà el valor de cada obra.

14Si l’obra resisteix, el qui l’ha construïda en rebrà la recompensa,

15mentre que, si crema, en sofrirà la pèrdua, tot i que ell se salvarà, però com qui s’escapa just del foc.

16¿No sabeu que sou temple de Déu i que l’Esperit de Déu habita en vosaltres?

17Si algú destrueix el temple de Déu, Déu el destruirà a ell, perquè el temple de Déu és sagrat, i aquest temple sou vosaltres.

18Que ningú no s’enganyi a si mateix! Si entre vosaltres algú es té per savi en les coses d’aquest món, que es faci ignorant, per tal d’arribar a ser realment savi.

19Perquè, als ulls de Déu, la saviesa d’aquest món és una insensatesa, tal com diu l’Escriptura: Atrapa els savis en la seva pròpia astúcia.

20I també: El Senyor coneix els pensaments dels savis, i sap que són buits.

21Per tant, que ningú no es gloriï dels qui són homes i prou! Tot és vostre:

22Pau, Apol·ló, Cefes, el món, la vida i la mort, el present i el futur. Tot és vostre,

23però vosaltres sou de Crist, i Crist és de Déu.