Salms 2 - Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional

Per què s’avaloten les nacions?

1Per què s’avaloten les nacions,

i els pobles es conjuren en va?

2Els reis de la terra prenen les armes,

conspiren alhora els sobirans

contra el Senyor i contra el seu Ungit:

3«Trenquem els seus lligams!

Traguem-nos el seu jou!»

4Però se’n riu el qui té el tron al cel,

el Senyor els veu i se’n burla.

5Aleshores els parla indignat,

amb el seu enuig els desconcerta:

6«Jo mateix he consagrat el meu rei

a Sió, la meva muntanya santa.»

7Ara proclamo el decret del Senyor.

Ell m’ha dit: «Tu ets el meu fill;

avui jo t’he engendrat.

8»Demana-m’ho, i et daré els pobles per herència,

posseiràs el món d’un cap a l’altre.

9Els destrossaràs amb una vara de ferro,

els esmicolaràs com un gerro de terrissa.»

10Per tant, reis, tingueu seny;

apreneu, governants de la terra.

11Serviu el Senyor, venereu-lo,

veniu tremolosos a fer-li homenatge,

12no fos cas que s’irrités i acabéssiu malament

si de sobte s’inflamava el seu enuig.

Feliços els qui en ell es refugien.