Jeremies 17 - Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional

La culpa de Judà

1«El pecat de Judà està escritamb un estilet d’acer,

està gravat a punta de diamant

en la tauleta del seu cor

i en els angles dels seus altars.

2Com si es recordessin dels seus fills,

els de Judà es recorden

dels seus altars,

dels seus bosquets sagrats

al voltant d’un arbre frondós,

dalt dels turons elevats.

3Ai de tu, que vius a la muntanya

i que tens els santuaris en ple camp!

Abandonaré al pillatge

els teus tresors i riqueses

perquè els recintes sagrats on pequen

són per tot el teu territori.

4Tu deixaràs reposar la terra,

aniràs lluny de l’heretat

que et vaig donar:

et sotmetré als teus enemics

en un país que no coneixes,

perquè heu encès

el foc del meu enuig,

i cremarà per sempre.»Confiar en els homes o en el Senyor

5Això diu el Senyor:

«Maleït l’home

que confia en els homes

i busca qui li faci de braç dret,

mentre el seu cor

s’allunya del Senyor.

6Serà com un matoll de l’Arabà

que mai no tasta la pluja;

viu en un desert xardorós,

en una terra salabrosa

que no es pot habitar.

7Beneït l’home que es refia del Senyor,

que posa en el Senyor la confiança.

8Serà com un arbre

que arrela vora l’aigua,

que enfonsa les arrels ran del torrent;

no té por quan ve l’estiu,

el seu fullatge es manté verd;

no es neguiteja en anys de secada,

no deixa de donar fruit.

9No hi ha res més enganyós

que el cor: no té remei.

Qui és capaç de conèixer-lo?

10Jo, el Senyor, penetro els cors

i examino l’interior dels homes,

per pagar a cada un

segons la seva conducta,

segons el fruit de les seves obres.

11Perdiu que cova ous que no ha post,

és qui fa fortuna injustament:

ha d’abandonar-la en la flor de la vida,

i acaba els seus dies sense solta.»

12Senyor, el lloc sagrat

del nostre santuari

és des del principi

el teu tron excels i gloriós.

13Esperança d’Israel,

quedaran confosos

tots els qui t’abandonen!

Els qui s’aparten de tu, Senyor,

seran inscrits en el país dels morts,

perquè han abandonat el Senyor,

la font d’aigua viva.Confessions de Jeremies (III)

14Senyor, guareix-me i seré guarit,

salva’m i seré salvat:

a tu s’adreça la meva lloança.

15Ells em van dient: «Què se n’ha fet,

de la paraula del Senyor?

Que es compleixi!»

16Però jo no m’he negat

a seguir-te davant el ramat,

ni tampoc desitjava

que arribés el dia irremeiable.

Prou saps que venia de tu

allò que sortia dels meus llavis!

17No siguis per a mi causa d’esglai,

tu, refugi meu en dies de desastre.

18Que quedin avergonyits

els qui em persegueixen, i no jo!

Que s’esglaïn ells, i no jo!

Aboca damunt d’ells

el dia del desastre,

desfés-los amb una doble desfeta!

El repòs del dissabte, consagrat al Senyor

19Això em digué el Senyor:

– Vés, posa’t a la porta del Poble, per on entren i surten els reis de Judà, i a les altres portes de Jerusalem.

20Digues-los: “Escolteu la paraula del Senyor, reis de Judà i tots els habitants de Judà i de Jerusalem que entreu per aquestes portes.

21Això us diu el Senyor: Vetlleu per la vostra vida, no tragineu càrregues en dissabte, el dia de repòs, ni les entreu per les portes de Jerusalem.

22No tragineu càrregues fora de casa vostra en dissabte, el dia de repòs, ni feu cap treball. Santifiqueu el dissabte, tal com vaig manar als vostres pares.

23»Però ells no ho han escoltat ni n’han fet cas; han anat a la seva, han fet el sord i no s’han volgut esmenar.

24»Ho dic jo, el Senyor: Si feu cas de mi i no entreu càrregues per les portes d’aquesta ciutat en dia de repòs, si santifiqueu el dissabte abstenint-vos de tot treball,

25els reis que seuen al tron de David entraran en aquesta ciutat muntats sobre carros i cavalls, juntament amb els seus prohoms, amb la gent de Judà i els habitants de Jerusalem; i aquesta ciutat serà habitada per sempre.

26Llavors, de les poblacions de Judà, dels voltants de Jerusalem i del territori de Benjamí, de la Xefelà, de la Muntanya i del Nègueb, vindran a portar holocaustos i sacrificis, ofrenes, encens i víctimes d’acció de gràcies al temple del Senyor.

27Però si no feu cas de mi, si no santifiqueu el dissabte i en dia de repòs entreu càrregues per les portes de Jerusalem, encendré en aquestes portes un foc que consumirà les defenses de Jerusalem, i el foc no s’apagarà.”

Blog
About Us
Message
Site Map

Who We AreWhat We EelieveWhat We Do

Terms of UsePrivacy Notice

2025 by iamachristian.org,Inc All rights reserved.

Home
Gospel
Question
Blog
Help