1Del recull de David. Cant.
Feliç el qui ha estat absolt de la falta
i ha vist que un vel cobria el seu pecat.
2Feliç l’home a qui el Senyor no té en compte la culpa
i que dintre seu ja no manté l’engany.
3Mentre jo callava la culpa,
se’m consumien les forces de tant cridar tot el dia.
4Mentre nit i dia la teva mà pesava damunt meu,
s’eixugava el meu vigor com en les secades d’estiu. Pausa
5Però ara reconec el meu pecat,
no t’encobreixo més la meva culpa.
He dit: «Confessaré la meva falta al Senyor.»
I tu m’has perdonat la culpa comesa. Pausa
6Per això et supliquen els fidels
a l’hora propícia;
per més que creixin les aigües,
a ells ni els tocaran.
7En tu he trobat el meu recer,
em guardes del perill.
Fes que ells celebrin al meu voltant
que tu, Senyor, m’has salvat. Pausa
8Em dius: «Jo mateix t’instruiré,
t’ensenyaré el camí que has de seguir;
t’aconsellaré, els meus ulls vetllaran per tu.
9No siguis com el cavall o la mula, que no entenen res
i han d’anar governats amb brides i regnes;
perquè, altrament, no t’hi podries acostar.»
10Els injustos sofriran moltes penes,
però l’amor del Senyor
envolta els qui confien en ell.
11Alegreu-vos, justos, celebreu el Senyor;
homes rectes, aclameu-lo.
Who We AreWhat We EelieveWhat We Do
2025 by iamachristian.org,Inc All rights reserved.
