Job 20 - Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional

Segon poema de Sofar

1Llavors Sofar de Naamà va prendre la paraula i digué a Job:

L’impiu s’ho passa malament

2Em poses neguitós

i se m’acaba la paciència.

3La teva reprensió m’insulta,

però la meva raó m’inspira la resposta.

4¿No saps que des de sempre,

d’ençà que hi ha homes a la terra,

5és breu l’alegria dels malvats,

i el goig de l’impiu dura un instant?

6Ni que sigui alt fins al cel

i el seu cap arribi als núvols,

7acabarà com els seus excrements.

Els qui el coneixien diran: On ha anat, aquest?

8Vola com un somni, sense deixar rastre,

s’esvaneix com una visió nocturna.

9Els qui el veien, ja no el veuen,

s’ha esfumat del lloc on era.

10Els seus fills hauran de tornar als pobres

les riqueses que ell els va robar.

11El vigor que omplia els seus ossos

ara jau amb ell a la pols.

12La malícia endolceix la seva boca

i ell l’amaga sota la llengua:

13l’assaboreix sense deixar-la,

la degusta i paladeja lentament.

14Però és un menjar que li regira l’estómac

i se li torna verí de serp a les entranyes.

15Vomita els béns que ha robat,

Déu fa que els tregui del ventre.

16Ha xuclat un cap de serp

i el mata la fiblada d’escurçó.

17No gaudirà de l’abundància,

dels rius i torrents de mel i mató.

18Reglotarà els seus guanys, no se’ls empassarà,

no li faran profit els seus negocis.

19Com que oprimeix i menysté els pobres,

roba cases en lloc de construir-ne

20i mai no està content el seu desig,

no salvarà cap dels seus tresors.

21Res no escapa de la seva ambició;

per això el seu benestar no té durada.

22Quan neda en l’abundor troba la misèria,

li cau al damunt tot el pes del desastre.

23És a punt d’omplir-se l’estómac,

i llavors el sacia l’enuig de Déu,

que li plou al damunt com si fos aliment.

24Si fuig de l’espasa de ferro

el traspassa l’arc de bronze.

25S’arrenca la fletxa

que li surt per l’esquena,

treu del seu fel la punta esmolada

i el terror cau damunt seu.

26El seu destí és la negra nit.

Un foc que ningú no atia, el consumeix

i crema les despulles de casa seva.

27El cel destaparà el seu crim

i la terra s’alçarà per acusar-lo.

28La riuada s’emportarà els seus béns,

se’ls endurà el dia que Déu passi comptes.

29Aquesta és la part

que Déu reserva a l’impiu,

la sort que ell mateix li ha preparat.