1Escolteu, casal de Jacob, vosaltres que porteu
el nom d’Israel
i sou descendents de Judà;
vosaltres que jureu pel nom
del Senyor
i invoqueu el Déu d’Israel,
però no sincerament
ni amb rectitud;
2vosaltres que us feu dir
«fills de la ciutat santa»
i confieu en el Déu d’Israel,
que té per nom
«Senyor de l’univers».
3Escolteu, doncs, això:
«Vaig anunciar ja fa temps
el que ha passat;
ho havia dit, ho havia fet saber.
Ara, tot d’una,
ho he executat i s’ha complert.
4Perquè sé que ets un poble obstinat,
que tens la cara com el ferro
i el coll com el bronze.
5T’ho vaig anunciar per endavant,
t’ho vaig fer saber abans que passés,
per evitar que diguessis:
“Ho ha fet el meu ídol,
ho ha manat el meu déu
de fusta o de fosa.”
6Ho havies sentit,
i ara veus com s’ha complert.
¿No ho voldràs reconèixer?
Des d’ara t’anuncio coses noves;
les tenia reservades
i tu no les coneixies.
7Les he creades ara,
no pas temps enrere.
Fins avui no n’havies sentit parlar;
no podràs dir que ja ho sabies.
8Ni ho havies sentit mai
ni ho coneixies:
des de sempre et tapaves les orelles.
Jo prou sabia que series un traïdor
i que et dirien infidel
des del dia mateix de la naixença.
9Però jo, per amor del meu nom,
he estat pacient,
pel meu honor m’he contingut
i no t’he volgut destruir.
10T’he depurat, però no al foc,
com fan amb la plata,
sinó en el gresol del sofriment.
11Ho he fet per mi, ben bé per mi.
¿Podria suportar que em deshonressin?
No cediré a d’altres la meva glòria.»Cir, l’estimat del Senyor
12«Escolta’m, poble de Jacob,
Israel, a qui jo he cridat.
Jo sóc. Sóc el primer
i seré també el darrer.
13Les meves mans van posar
els fonaments de la terra
i van desplegar el cel.
Quan jo els crido,
compareixen l’una i l’altre.
14Reuniu-vos tots vosaltres i escolteu:
Qui de tots aquells va predir això?
L’estimat del Senyor
complirà el seu voler
contra Babilònia,
el seu braç
s’abatrà sobre els caldeus.
15Sóc jo, sóc jo qui ho va predir,
i l’he cridat;
jo l’he fet venir,
i ha triomfat la seva missió.
16Acosteu-vos i escolteu-me:
Des del principi
us he parlat obertament;
jo era present
quan tot allò començava.»
I ara el Senyor Déu m’envia.
Ho fa el seu Esperit.El poble surt de Babilònia
17El Senyor, que t’allibera,
el Sant d’Israel, et diu això:
«Jo, el Senyor, sóc el teu Déu.
Jo t’ensenyo el que et serà profitós
i et guio pel camí que has de seguir.
18Tant de bo haguessis fet cas
del que jo mano!
T’hauria cobert a riuades la pau,
la justícia t’hauria inundat
com les ones de la mar;
19els teus fills, els teus plançons,
serien tants com els grans
de grava o de sorra.
Però sàpigues que el teu nom
mai no desapareixerà,
no serà esborrat del meu davant.»
20Sortiu de Babilònia,
fugiu d’entre els caldeus.
Amb crits d’alegria
anuncieu aquesta nova,
feu-la arribar
fins a l’extrem de la terra.
Digueu: «El Senyor ha alliberat
el poble de Jacob, el seu servent.»
21No han patit set
quan els conduïa per terres àrides;
per a ells ha fet néixer
l’aigua de la roca:
tot just l’ha esberlada,
l’aigua s’ha escolat.
22Però la pau no és per als malvats,
diu el Senyor.
Who We AreWhat We EelieveWhat We Do
2025 by iamachristian.org,Inc All rights reserved.
