Zacaries Introducció - Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional

IntroduccióSabem poca cosa del profeta Zacaries, fill de Baraquies, fill d’Idó (1,1). El seu nom significa probablement ‘el Senyor recorda’, i és relativament freqüent en l’Antic Testament, sobretot entre els sacerdots i els levites de després de l’exili. El llibre de Nehemies (12,16) sembla suggerir que Zacaries era sacerdot o levita, però no és del tot segur que es refereixi al profeta. En qualsevol cas, és evident en el llibre de Zacaries l’interès per tot allò que fa referència al temple, a la puresa i a la santedat, elements típics d’una mentalitat sacerdotal.El llibre de Zacaries està format per dues parts clarament diferenciades quant a l’estil i al contingut (cc. 1-8 i 9-14), de manera que molts exegetes les atribueixen a autors diferents. La primera part ofereix una datació molt clara: l’activitat del profeta va començar l’octubre-novembre de l’any 520 aC (1,1), un mes abans del final del ministeri del profeta Ageu, i va continuar almenys fins al desembre del 518 (7,1). Era l’època en què bona part del poble, aprofitant l’ajut del rei persa Darius, tornava de l’exili babilònic i s’instal·lava novament al país. Però alhora començava a experimentar les dificultats d’integració en un nou ambient i els problemes de reorganització de la comunitat, malgrat alguns senyals d’esperança, com ara la reconstrucció del temple que era a punt d’acabar-se. El llibre d’Esdres (Esd 5,1; 6,14) parla precisament dels profetes Zacaries i Ageu com dels principals impulsors d’aquesta reconstrucció. Davant un poble que ha sofert la dura prova de l’exili i viu ara la pobresa i les dificultats de la restauració, el profeta porta un missatge d’esperança que empeny a l’acció (especialment a la reconstrucció de Jerusalem i del temple) i anuncia l’arribada d’un temps de pau i prosperitat, el temps messiànic.En canvi, no hi ha cap datació concreta per als capítols 9-14, i les referències històriques que contenen són ambigües. Això fa que sigui difícil de situar-los en un moment històric determinat. Sembla, però, que hi hagi bones raons per a pensar que la redacció última d’aquests capítols es va fer a finals del segle IV aC, després del daltabaix provocat per les campanyes d’Alexandre el Gran i dels sobirans hel·lenistes, els seus successors.Pel que fa als continguts del llibre, la primera part (cc. 1-8) s’estructura entorn de vuit visions que evoquen la futura restauració messiànica i la nova comunitat. Entrelligats amb aquestes visions, hi ha un conjunt d’oracles que presenten de manera més concreta la situació històrica: crida als exiliats perquè tornin a Jerusalem (2,10-17), promesa al gran sacerdot Jeixua (3,8-10), paraules adreçades al governador Zorobabel (4,6-10). La segona part (cc. 9-14), que és un recull de textos d’origen i època diversos, té com a tema central la reialesa universal del Senyor, Déu d’Israel.Des del punt de vista teològic, en el llibre de Zacaries hi ha una obertura cap a l’universalisme. Castigats els enemics i restaurada Jerusalem, aquesta serà governada per Jeixua, el gran sacerdot, i per Zorobabel, el príncep, i esdevindrà així centre universal de culte, al qual afluiran totes les nacions. A partir d’aquest universalisme, el profeta obre les perspectives cap a la restauració futura, tema principal de les vuit visions. D’altra banda, la segona part dóna una gran importància al tema messiànic. La figura del Messies és presentada amb diferents imatges: el rei (9,9-10), el bon pastor (11,4-17; 13,7-9), el traspassat (12,9-14). També retrobem en el llibre de Zacaries el missatge dels grans profetes d’Israel, amb freqüents crides a la conversió, a la purificació del país, i a favor de la justícia i la misericòrdia.El llibre de Zacaries, i en concret la segona part (cc. 9-14), exerceix una gran influència en el Nou Testament. Els evangelis el citen en més d’una ocasió, sobretot per aplicar a Jesús alguns textos de tipus messiànic (compareu Za 11,12-14 amb Mt 26,15 i 27,3-10; o bé Za 12,10 amb Jn 19,37; o, encara, Za 13,7 amb Mt 26,31 = Mc 14,27). També el llibre de l’Apocalipsi hi ha pouat algunes de les seves imatges (compareu Za 14,7 amb Ap 22,5; o bé Za 14,9 amb Ap 11,15; o, encara, Za 14,11 amb Ap 22,3).