1«Israel, si vols tornar,
torna cap a mi.
T’ho dic jo, el Senyor.
Si treus del meu davant
els cultes abominables,
no hauràs d’anar errant
d’un lloc a un altre.
2Si, quan jures, ho fas
per la vida del Senyor,
amb veritat,
segons el dret i la justícia,
les nacions es beneiran
i es lloaran entre elles
valent-se del nom del Senyor.
3»Això diu el Senyor
a la gent de Judà i de Jerusalem:
Arrabasseu noves terres
i no sembreu més entre espines.
4Circumcideu els vostres cors
per al Senyor,
gent de Judà i de Jerusalem;
altrament s’encendrà
el foc del meu enuig,
s’abrandarà i no l’apagarà ningú,
per les maldats que cometeu.»Alarma a Judà
5«Feu-ho saber per tot Judà
i que ho sentin a Jerusalem;
que ressoni pel país el toc del corn,
crideu amb totes les forces:
“Aplegueu-vos, entrem
a les ciutats fortificades,
6alceu l’estendard cap a Sió,
refugieu-vos-hi, no us detureu!”
Perquè jo, el Senyor, des del nord,
faig venir un desastre,
una gran ruïna.
7Un lleó puja de la seva boscúria,
un devastador de pobles
s’ha posat en marxa:
surt dels seus dominis
i devasta el teu país;
les teves ciutats seran incendiades,
no hi quedarà ningú.
8Per això, vestiu-vos de sac
en senyal de dol,
ploreu i planyeu-vos,
perquè l’enuig ardent del Senyor
no s’aparta de nosaltres.
9Aquell dia el coratge del rei
i el dels governants defallirà;
els sacerdots quedaran atuïts,
i els profetes, esglaiats.
Ho dic jo, el Senyor.»
10En sentir això vaig exclamar:
«Ah, Senyor Déu!
Has enganyat del tot
aquest poble i Jerusalem
prometent-los la pau
mentre una espasa
els travessava les entranyes.»
Atac de l’enemic11En aquell temps, el Senyor dirà
a aquest poble i a Jerusalem:
«Per les dunes del desert es gira
un vent xardorós,
que s’abat sobre el meu poble.
No és bo per a ventar el gra,
no serveix per a netejar-lo.
12D’allà m’arriba un vent fortíssim.
Ara també jo sentenciaré contra ells.»
13Mireu, puja com els núvols;
els seus carros són com l’huracà,
i els seus cavalls,
més ràpids que les àguiles.
Pobres de nosaltres! Serem devastats!
14«Jerusalem, renta’t el cor de tot mal,
si vols que jo, el Senyor, et salvi.
Fins quan alimentaràs en el teu pit
una absurda confiança?
15De Dan arriba el crit d’un missatger;
noves d’infortunis,
de les muntanyes d’Efraïm.
16Aviseu les nacions,
mobilitzeu-les contra Jerusalem.
Vénen de terres llunyanes
per assetjar-la,
llancen crits de guerra
contra les ciutats de Judà.
17L’encerclen com qui vigila un camp,
perquè s’havia rebel·lat contra mi.
Ho dic jo, el Senyor.
18La teva conducta i les teves accions
t’han portat tot això, Jerusalem:
el fruit de la teva maldat és amarg,
et penetra fins al cor.»
Plany per un país devastat19Ai, entranyes meves, entranyes meves!
Quin mal a les parets del cor!
El cor em palpita, no puc callar:
ressonen dintre meu els tocs de corn,
la cridòria del combat.
20Arriben notícies
de desfetes i més desfetes,
tot el país és devastat!
De cop m’han destruït les tendes,
en un instant m’han arrasat
els campaments.
21Fins quan hauré de veure estendards
i sentir el toc de guerra?
22«El meu poble és estúpid.
Ho dic jo, el Senyor.
No em coneix, no m’ha comprès;
són fills insensats,
sense enteniment,
llestos per a fer el mal,
incapaços de fer el bé.»
23He mirat la terra:
tota ella és caòtica i desolada;
he mirat el cel: ni rastre de llum.
24He mirat les muntanyes: tremolen;
i els turons: tots s’estremeixen.
25He mirat pertot arreu,
i no hi ha ningú:
fins els ocells han fugit.
26He mirat encara,
i els horts són un desert,
totes les ciutats estan incendiades.
El Senyor hi ha descarregat
el foc de la seva indignació.
27Això anuncia el Senyor:
«El país sencer quedarà desolat,
però no el vull destruir del tot.
28Per això la terra portarà dol,
i allà dalt, el cel s’enfosquirà.
Us ho anuncio, és decisió meva:
no me’n penediré ni em faré enrere.»
29Al crit dels cavallers i dels arquers,
la gent fuig dels pobles.
S’amaguen a les coves,
se’n van pels boscos,
escalen els cingles:
tots els pobles estan abandonats,
no hi ha quedat ningú.
30I tu, Jerusalem,
què faràs quan siguis devastada?
Ni que et vestissis d’escarlata,
ni que et guarnissis d’or
i et pintessis els ulls,
t’embelliries per no res:
els teus amants et menyspreen,
demanen la teva vida.
31He sentit un crit de partera,
crits de dolor
com els d’un primer part.
És el crit de Sió que panteixa
i estén les mans:
«Pobra de mi! Em moro
de veure aquesta mortaldat.»
Who We AreWhat We EelieveWhat We Do
2025 by iamachristian.org,Inc All rights reserved.
