Lamentacions 4 - Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional

Els horrors del setgeÀlef

1Ah! Com s’ha enfosquit aquell or,

un or tan brillant!

Com han escampat pedreria sagrada

a les raconades dels carrers!

Bet

2Als fills més nobles de Sió,

valuosos com l’or depurat,

els tenen per vasos d’argila

modelats pel terrisser.

Guímel

3Fins i tot els xacals alleten

i crien els seus cadells.

Però el meu poble és una mare sense cor,

com els estruços del desert.Dàlet

4Als nadons, de tanta set, se’ls encasta

la llengua al paladar;

els infants reclamen pa,

però ningú no els en llesca.

He

5Els qui assaborien plats exquisits

van sense esma per les places,

els qui s’asseien en coixins escarlates

s’ajauen pels femers.Vau

6La culpa del meu poble és més gran

que el pecat de Sodoma,

la ciutat destruïda en un moment

i no pas per cap mà d’home.Zain

7Els seus nobles anaven com la neu,

més blancs i més pulcres que la llet;

els seus ossos eren forts com el corall,

les seves venes, blaves com safir.

Het

8Ara, però, van més negres que el sutge:

ni els reconeixen quan caminen pel carrer.

Se’ls encasta la pell als ossos,

resseca com un tronc.

Tet

9Més val morir per l’espasa

que ser víctima de la fam;

els uns defalleixen traspassats,

els altres, per manca d’aliment.

Iod

10Mans de mares amoroses

couen els seus propis fills:

és el seu darrer aliment

mentre la ciutat s’esvaneix.Caf

11L’enuig del Senyor és complet,

ha abocat el seu furor.

Ha calat foc a Sió,

l’ha consumida de soca-rel.

Làmed

12Ni els reis de la terra ni els seus habitants

no podien mai creure

que l’enemic entraria

per les portes de Jerusalem.Mem

13Hi ha entrat pels pecats dels profetes

i pels crims dels sacerdots,

que havien escampat per dintre d’ella

la sang dels justos.

Nun

14Van encegats pels camins,

tacats de sang.

I ningú no pot tocar

els seus vestits.Sàmec

15Criden: «Aparteu-vos, som impurs!

Fora, fora, no ens toqueu!»

Fugen errants, i els altres pobles diuen:

«Que ningú no els aculli!»Pe

16El Senyor mateix els ha dispersat,

no se’ls tornarà a mirar.

Ningú no respecta els sacerdots

ni té compassió dels ancians.

Ain

17Els nostres ulls s’han cansat d’esperar

una ajuda, però era un miratge:

havíem posat l’esperança

en pobles que no salven.Sade

18Ens espien els passos talment uns caçadors,

no ens deixen sortir pels camins.

La nostra fi s’acosta. El temps s’acaba.

Ha arribat la nostra fi.

Cof

19Els perseguidors van més de pressa

que no volen les àguiles pel cel.

Per les muntanyes ens encalcen

i ja ens esperen al desert.

Reix

20L’ungit del Senyor, que era la nostra vida,

ha estat capturat en les seves trampes.

D’ell havíem dit: «A la seva ombra

viurem enmig dels pobles.»Xin

21Ara saltes d’alegria, oh poble d’Edom,

que vius a la terra d’Us!

Però també a tu t’arribarà la teva copa

i, embriagat, et despullaràs.

Tau

22Ciutat de Sió, has expiat la teva culpa,

mai més no seràs deportada.

Però el Senyor passarà comptes amb tu, Edom,

posarà al descobert els teus pecats.