Saviesa 8 - Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional

1Estén el seu poder d’un cap de món a l’altre, governa amb bondat tot l’univers.

La Saviesa, esposa ideal

2Estic enamorat de la Saviesa: li he anat al darrere des de jove i ja la pretenia per esposa, encisat de la seva bellesa.

3La seva intimitat amb Déu fa resplendir la seva noblesa; se l’estima el Senyor de l’univers.

4Iniciada en el coneixement de Déu, ella n’escull les obres.

5Si la riquesa és un bé desitjable en la vida, què hi pot haver de més ric que la Saviesa que fa totes les coses?

6Si la nostra intel·ligència és eficaç, ¿no ho serà més encara la Saviesa que modela tota cosa?

7Estimes la rectitud? Doncs bé, les virtuts són fruit dels afanys de la Saviesa, que ensenya la temprança, la prudència, la justícia, la fortalesa. No hi ha res més útil en la vida dels homes.

8Desitges treure profit d’una llarga experiència? La Saviesa coneix el passat i endevina el futur, interpreta les màximes i resol els enigmes, preveu tota mena de senyals i prodigis i els temps i els moments favorables.

9Per això vaig decidir d’endur-me-la a casa per conviure amb ella, sabent que seria per a mi bona consellera i em confortaria en les preocupacions i en les penes.

10Gràcies a ella, em deia, tindré un bon nom entre la gent, i, malgrat ser jove, els ancians em respectaran.

11Quan jutjaré, tothom reconeixerà la meva perspicàcia, m’atrauré l’admiració dels poderosos.

12Quan calli, s’esperaran; quan parli, m’escoltaran atentament. I si allargo el meu discurs, guardaran un silenci respectuós.

13Gràcies a ella obtindré la immortalitat, deixaré un record etern als qui vindran després de mi.

14Governaré pobles, se’m sotmetran les nacions.

15Quan sentin parlar de mi, tremolaran els tirans més temibles; em mostraré bondadós amb la gent i valerós en el combat.

16Quan entri a casa reposaré al seu costat, perquè la seva companyia no és mai amarga, ni és molesta la seva intimitat: ben al contrari, dóna joia i alegria.

Preludi a la pregària de Salomó

17Meditava tot això i em deia a dintre meu: Emparentar-se amb la Saviesa assegura la immortalitat,

18la seva amistat procura un noble goig, el seu treball porta una riquesa inestroncable, tenirhi tracte freqüent fa ser entenimentat, comunicar les seves paraules dóna anomenada. Per això anava d’ací d’allà cercant de fer-la esposa meva.

19Jo era un noi de bona mena, m’havia tocat en sort una ànima bona;

20més ben dit, jo que era bo, vaig venir a viure en un cos pur.

21Em vaig adonar, però, que mai no arribaria a posseir la Saviesa si Déu no me la donava: saber que aquesta gràcia ve de Déu, ja era signe de bon seny. Per això em vaig adreçar al Senyor, pregant-li de tot cor amb aquestes paraules: