Siràcida 11 - Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional

Les aparences enganyen

1Un pobre, si és savi, pot anar amb el cap ben alt

i asseure’s entre els homes importants.

2No lloïs cap home per la seva bellesa

ni menyspreïs ningú pel seu aspecte.

3L’abella és ben petita comparada amb els altres animals que volen,

però la seva mel és la cosa més dolça.

4No et vanagloriïs dels vestits que portes

ni t’enorgulleixis per haver tingut èxit,

perquè el Senyor actua de manera sorprenent

i ningú no pot preveure què farà.

5Molts reietons han acabat seient a terra,

mentre un desconegut els prenia la corona.

6Molts poderosos han quedat del tot deshonorats,

i homes famosos han caigut en mans dels enemics.

Anar amb compte amb el que es diu

7Abans de criticar, informa’t;

observa primer, i després blasma.

8Abans de respondre, escolta atentament,

i no interrompis el qui parla.

9No et barallis per coses que no t’afecten

ni t’emboliquis en disputes de mala gent.

Tan sols és eficaç l’ajut del Senyor

10Fill meu, no t’ocupis de massa coses,

perquè, si les vols fer totes, en sortiràs malparat;

per més que corris, no les atraparàs,

i si en vols fugir, no te n’escaparàs.

11N’hi ha que treballen, es fatiguen i s’afanyen

per quedar-se cada vegada més enrere.

12N’hi ha que són lents i necessiten ajuda,

que els falta força i els sobra pobresa,

però el Senyor se’ls mira amb benvolença,

els treu de la misèria

13i els fa anar amb el cap ben alt:

tothom en queda admirat.

14Béns i mals, vida i mort,

pobresa i riquesa, tot ve del Senyor.

15 La saviesa, el saber i el coneixement de la Llei vénen del Senyor,

l’amor i la pràctica de les bones obres són dons seus.

16 Els pecadors han crescut en l’engany i la foscor;

els qui en el mal es complauen, en el mal envelleixen.

17Els dons del Senyor als seus fidels són perpetus,

la seva benvolença els farà prosperar sempre.

18Hi ha qui es fa ric a força de treballar i d’estalviar,

però mira quina és la seva recompensa:

19Quan diu: «Ara ja puc reposar

i fruir de tots els meus béns»,

no sap pas quant de temps li queda

abans de morir i deixar-ho tot als altres.

El Senyor pot capgirar les situacions

20Mantén-te fidel en el teu deure, dedica-t’hi

i arriba a vell complint les teves obligacions.

21No et deixis impressionar per l’èxit del pecadors;

confia en el Senyor i persevera en la teva feina,

perquè és molt fàcil per al Senyor

d’enriquir un pobre de cop i volta.

22La recompensa dels fidels és la benedicció del Senyor;

ell, en un instant, fa florir els seus dons.

23No diguis: «De què tinc necessitat?

Quins béns puc tenir encara?»

24Tampoc no diguis: «Ja tinc tot el que em cal.

Quins mals em poden arribar encara?»

25Quan les coses van bé, ens oblidem de les desgràcies,

i quan van malament, ens oblidem dels temps feliços.

26Però per al Senyor és fàcil, el dia de la mort,

de donar a cadascú el que es mereix.

27Una hora dolenta fa oblidar tots els bons moments,

però a l’hora de la mort es veu clar tot el que l’home ha fet.

28Abans de la mort no tinguis ningú per feliç,

perquè és al final que un home es fa conèixer.Confiar i refiar-se (11,29-13,14)És perillós refiar-se en excés

29No facis entrar tothom a casa teva,

que l’home fals té moltes astúcies.

30El cor de l’orgullós és com una perdiu de reclam en una gàbia:

està a l’aguait esperant que caiguis.

31Ell posa el seu parany canviant el bé en mal,

i troba tares a les coses més bones.

32D’una espurna de foc en surt un gran caliu:

el malvat sempre està a l’aguait per fer córrer la sang.

33Guarda’t del dolent: no fa més que tramar maldats

i podria arruïnar per sempre el teu bon nom.

34Si reps a casa un estranger, et portarà el malestar

i et farà foraster a casa teva.