1El Senyor, per mitjà del profeta Jeremies, va comunicar aquesta paraula referent a Babilònia i al país dels caldeus:
Babilònia2«Anuncieu-ho entre les nacions,
comuniqueu-ho aixecant estendards,
comuniqueu-ho, no ho amagueu!
Digueu:
“Babilònia ha estat presa
i el déu Bel humiliat,
Marduc és abatut,
les seves imatges escarnides,
i enderrocats
els seus ídols repugnants.”
3Des del nord l’ataca una nació,
que converteix aquella terra
en una solitud.
No hi ha qui l’habiti:
homes i bèsties en fugen,
no en queda res.Israel
4»Aquells dies, aquells moments,
els d’Israel i els de Judà,
ho dic jo, el Senyor,
vindran tot plorant
a cercar el Senyor, el seu Déu.
5Preguntaran el camí de Sió,
i l’emprendran tot dient:
“Anem a unir-nos al Senyor
amb una aliança eterna,
que no sigui mai oblidada.”
6Eren ovelles perdudes
els del meu poble,
els seus pastors les esgarriaven
per les muntanyes:
elles anaven
d’una muntanya a un turó,
s’oblidaven de la pleta.
7Qui les trobava se les menjava,
i els enemics deien:
“No fem cap mal,
perquè han pecat contra el Senyor.”
I això que el Senyor havia estat
cleda segura,
esperança dels seus pares!
Babilònia8»Fugiu de Babilònia,
sortiu del país dels caldeus,
poseu-vos, com els bocs,
davant el ramat.
9Jo desvetllo des del país del nord
un aplec de grans nacions
perquè ataquin Babilònia:
formaran en ordre de batalla
i la prendran;
les seves fletxes
són com bons guerrers,
que mai no tornen
amb les mans buides.
10La terra dels caldeus serà un botí,
els qui la saquegin quedaran tips.
Ho dic jo, el Senyor.
11¿Us alegrareu ara, ho celebrareu,
espoliadors de la meva heretat?
¿Us posareu grassos
com la vedella quan trilla,
renillareu com els corsers?
12La vostra mare està tota avergonyida,
està humiliada la qui us ha infantat:
sereu l’última de les nacions,
un desert, un ermot, una estepa.
13La indignació del Senyor
deixarà Babilònia desolada
i deshabitada:
tothom qui hi passarà
quedarà esbalaït
i es riurà de la seva desfeta.
14»Tots els qui tibeu l’arc,
formeu en ordre de batalla
entorn de Babilònia.
Tireu, no estalvieu les fletxes,
perquè ha pecat contra el Senyor.
15Envolteu-la
llançant el crit de guerra!
La ciutat es rendeix,
les seves torres es desplomen,
s’enfonsen les muralles.
El Senyor li dóna
la paga que es mereixia.
Feu-li tot el que ella va fer!
16No deixeu que vagin sembradors
a Babilònia
ni els qui empunyen la falç
en temps de sega.
Davant l’espasa que devasta,
que tothom torni al seu país,
que fugi cadascú a la seva terra.Israel
17»Eren ovelles escampades,
els d’Israel;
uns lleons les van espantar.
»Primer se les menjava el rei d’Assíria i després els va trencar els ossos Nabucodonosor, rei de Babilònia.
18Ara, doncs, això diu el Senyor de l’univers, Déu d’Israel: Jo en demanaré comptes al rei de Babilònia i al seu país, com vaig fer amb el rei d’Assíria.
19»Faré tornar Israel a la seva pleta,
perquè pasturi al Carmel i a Basan
i brostegi fins a saciar-se
per les muntanyes d’Efraïm
i de Galaad.
20Aquells dies, per aquell temps,
buscaran les culpes d’Israel
i no hi seran,
els pecats de Judà,
i no els trobaran:
jo perdonaré els qui faré sobreviure.
Ho dic jo, el Senyor.
Babilònia21»Ataca el país de Merataim,
vés a combatre contra ell
i contra els habitants de Pecod!
Anorrea’ls, extermina’ls,
fes el que t’he manat!
Ho dic jo, el Senyor.
22Se sent brogit de guerra en el país,
hi ha una gran destrossa.
23Com ha estat trencada i trossejada
la maça que esclafava la terra!
Com s’ha convertit Babilònia
en motiu d’estupor de tots els pobles!
24Babilònia, tu no sabies
que jo et parava una trampa,
i t’hi has agafat:
t’han atrapat, t’han fet presonera,
perquè feies la guerra
contra el Senyor.
25»El Senyor obre el seu arsenal
i en treu les armes del seu enuig;
el Senyor, Déu de l’univers,
les esgrimirà al país dels caldeus.
26Acudiu-hi de tot arreu,
obriu els seus graners;
apiloteu-la com el blat
i extermineu-la sense deixar-ne res.
27Mateu com toros els seus valents,
baixeu-los a l’escorxador.
Ai d’ells! Ha arribat el seu dia,
el temps que els demanaran comptes!Israel
28»Escolteu el crit dels fugitius,
dels qui s’han escapat
del país de Babilònia,
que proclamen a Sió
la justícia del nostre Déu,
del Senyor que ha demanat comptes
per la destrucció del seu temple.Babilònia
29»Convoqueu a Babilònia
tots els qui tiben l’arc.
Acampeu al seu entorn,
que no se n’escapi ni un!
Pagueu-li el que es mereix
per les seves obres,
feu-li tot el que ella va fer.
Perquè va ser insolent amb el Senyor,
amb el Sant d’Israel.
30»Per això aquell dia els seus joves cauran pels carrers, tots els homes de guerra seran abatuts. Ho dic jo, el Senyor.
31»Aquí em tens, insolent.
Ho dic jo, el Senyor, Déu de l’univers.
Ha arribat el teu dia,
el temps que et demanaran comptes!
32L’insolent ensopegarà, caurà,
i no tindrà qui l’aixequi:
calaré foc a les seves ciutats,
i consumirà els pobles de la rodalia.
Israel33»Això diu el Senyor de l’univers,
Déu d’Israel:
Els d’Israel i els de Judà
estan oprimits.
Tots els qui els van fer captius,
ara els retenen,
no els volen deixar anar.
34Però el seu defensor és fort,
el seu nom és
“Senyor de l’univers”:
pledejarà amb força a favor d’ells
fins que reposin a la seva terra
i fins que tremolin
els habitants de Babilònia.
Babilònia35»Guerra contra els caldeus
i contra els habitants de Babilònia,
contra els seus governants
i contra els seus savis!
Ho dic jo, el Senyor.
36Guerra contra els seus xarlatans:
que caiguin en desvaris!
I guerra contra els seus valents:
que es morin de por!
37Guerra contra els seus cavalls
i contra els seus carros de guerra,
i contra els qui hi són de pas:
que es tornin donetes!
Guerra contra els seus tresors:
que siguin saquejats!
38Secada contra les seves fonts:
que s’eixuguin!
Perquè és terra d’ídols,
d’ídols horribles
que els fan perdre el seny.
39Per això hi viuran hienes
i gats mesquers,
s’hi instal·laran els estruços;
no serà mai més habitada,
no hi viurà ningú per segles i segles.
40Serà com la destrucció que Déu va fer
de Sodoma i Gomorra
i dels seus habitants.
Ho dic jo, el Senyor.
Ningú més no hi viurà
ni s’hi refugiarà.
41Un poble ve del nord,
una gran nació i uns reis poderosos
s’aixequen dels extrems de la terra.
42Empunyen l’arc i els dards,
són cruels, no tenen pietat;
bramulen com les onades de la mar,
cavalquen sobre corsers;
formen en ordre de batalla,
com un sol home,
contra tu, ciutat de Babilònia.
43Al rei de Babilònia, quan sap la nova,
li fallen les forces,
l’oprimeix l’angoixa,
té un dolor com la dona quan infanta.
44Com un lleó quan puja
del bosc frondós del Jordà
cap als pasturatges d’Etan,
jo el faré fugir en un moment
i establiré el governant
que m’he escollit.
Qui és com jo?
Qui em pot cridar a judici?
¿Hi ha cap rei
que em pugui plantar cara?
45»Escolteu, doncs, la decisió
que el Senyor ha pres
contra Babilònia,
les intencions que porta
contra el país dels caldeus:
els arrossegaran, certament,
com petits del ramat;
ben cert, ho veurà amb horror
la seva cleda.
46Els crits de Babilònia capturada
fan tremolar la terra,
els seus crits d’auxili
se senten per les nacions.
Who We AreWhat We EelieveWhat We Do
2025 by iamachristian.org,Inc All rights reserved.
