Siràcida 18 - Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional

La grandesa del Senyor

1El qui viu eternament ha creat totes les coses alhora.

2Només el Senyor pot ser proclamat just,

i no n’hi ha d’altre fora d’ell.

3 Ell governa el món amb un gest de la seva mà,

i tot obeeix la seva voluntat,

perquè ell ho regeix tot amb el seu poder,

separa el que és sagrat del que és profà.

4No ha concedit a ningú d’anunciar les seves obres.

Qui podria descobrir la seva grandesa?

5Qui podria mesurar el seu immens poder

i posar-se a explicar tot el seu amor?

6No se’n pot treure res ni s’hi pot afegir res:

les meravelles del Senyor no es poden esbrinar.

7Quan l’home acaba, llavors ell tot just comença,

i quan s’atura un moment, l’home queda desconcertat.

8Què és l’home? De què serveix?

Què val el bé que fa o el mal que comet?

9La vida d’un home dura molt si arriba a cent anys,

i ningú no pot preveure el moment del repòs etern.

10Comparats amb l’eternitat, tots els seus pocs anys

són com una gota d’aigua del mar o com un gra de sorra.

11Per això el Senyor és tan pacient amb els homes

i aboca damunt d’ells la seva misericòrdia.

12Ell veu i sap bé com n’és, de trista, la seva fi,

i per això és tan abundant el seu perdó.

13L’home té pietat dels qui té a la vora,

però el Senyor s’apiada de tothom:

renya, corregeix, educa,

i torna a casa els esgarriats, com fa un pastor amb el seu ramat.

14Té pietat dels qui acullen la seva instrucció

i s’afanyen a obeir els seus manaments.

El domini d’un mateix (18,15-23,28)La manera de fer favors

15Fill meu, si fas el bé a algú,

no l’humiliïs amb els teus retrets.

Si ofereixes un regal,

no hi ajuntis paraules amargues.

16Una paraula bona val més que un regal:

és com la rosada que treu la xardor.

17És cert que una bona paraula val més que un bell regal,

però l’home generós sap unir una cosa i l’altra.

18L’insensat fa sempre retrets sense mostrar cap tacte,

i l’envejós, quan regala alguna cosa, fa plorar.

La prudència dels savis

19Abans de parlar, informa’t;

si no vols caure malalt, cuida’t.

20Examina’t tu mateix abans del judici

i trobaràs el perdó quan arribi el moment de passar comptes.

21No esperis a estar malalt per a humiliar-te,

i si peques, mostra el teu penediment.

22Si has fet un vot, que res no t’impedeixi de complir-lo al seu temps,

i no esperis fins al dia de la mort per a posar-te en regla.

23Abans de fer un vot, pensa-t’hi bé,

que no fossis pas d’aquells qui tempten el Senyor.

24Pensa que pots merèixer la seva indignació el dia de la mort

i que et pot castigar i girar-te la cara.

25Quan vingui un temps d’abundància, recorda’t del temps de fam;

quan sigui temps de riquesa, pensa en la misèria i la pobresa.

26Del matí al vespre el temps canvia,

i tot passa de pressa davant el Senyor.

27En tot això, l’home savi pren precaucions

i, quan el pecat senyoreja, evita de fer el mal.

28Els homes intel·ligents reconeixen la saviesa

i honoren el qui l’ha trobada.

29Els qui saben parlar donen prova de ser savis,

i escampen, com pluja abundosa, proverbis ben trobats.

Val més fer confiança a un mestre únic

que lligar-se estúpidament a una cosa morta.

Domini d’un mateix

30No et deixis dominar pels teus desigs,

refrena les passions.

31Si vols satisfer tots els teus desigs,

seràs la riota dels teus enemics.

32No posis el teu goig en el fet de portar una gran vida,

no fos cas que et sortís molt car.

33No et tornis pobre fent festes amb diners manllevats,

quan no tens res a la bossa,

perquè et poses un parany a tu mateix.